A l'Excel·lència Il·lustríssima i Reverendíssima el Senyor Cardenal Luis Martínez Sistach.
Eminència:
En primer lloc, la felicitació d'aquest humil feligrès per la Medalla d'Or de la Generalitat la qual ha rebut recentment.
En segon lloc, vull dir-li que el senyor Jordi Cañas, diputat del partit Ciutadans, s'equivoca quan diu que la culpa que les esglésies a Catalunya estiguin buides, o poc plenes de fidels, la té el fet que s'oficiï la litúrgia majoritàriament en català. S'equivoca perquè, com molts altres, considera l'Església com una mera institució humana. L'Església ha d’apropar-se a les persones en la llengua i la cultura del territori en què hi viuen aquestes persones. Així doncs, l'Església té un punt "nacionalista", si és possible buidar aquesta paraula de contingut polític partidista. L'Església Catòlica espanyola va ser "nacionalista" amb els quítxues, els aimares, els asteques i tots els pobles de l'Amèrica Hispana: es van compilar diccionaris en aquestes llengües, com vostè ja sap; es van construir hospitals, escoles i universitats; es va dotar aquells pobles d'un "corpus" legal; es va prohibir l'abús de l'indígena i, naturalment, es van oficiar Misses en aquelles llengües autòctones, encara que en aquell temps el llatí era la llengua oficial de l'Església. És això el que, més recentment, s'ha conegut com "inculturització de la fe". Per tal de no allargar-nos amb exemples similars, i per tornar a la nostra terra, jo li recordaria al senyor Cañas que individus tan poc sospitosos d'independentismes jacobins com els carlistes catalans pregaven i expressaven la seva fe en el català més fort de Berga, Tortosa o Vic; fins i tot en aranès o ribagorçà.
No. El motiu pel qual les esglésies estiguin buides, Eminència, no és a causa del legítim ús del català. He passat la Setmana Santa a Croàcia, a la part croata de Bòsnia Hercegovina. Allà l'església estava plena de gent. Hi havia gent fora del temple, centenars. El fervor i la pietat eren immensos. I la missa s'oficiava en... serbocroata. La litúrgia en serbocroata, les oracions en serbocroata, el Sant Rosari en serbocroata -"Zdravo Marijo, milosti puna, Gospodin s tobom. Blagoslovljena ti medu zenama..."-, l'Adoració de la Santa Creu en serbocroata, les oracions de sanament en serbocroata. Tot en serbocroata, excepte la Consagració, que era en llatí.
Repeteixo: l'església plena de gent, tots els dies, tot l'any. Si algú volia assabentar-se de les celebracions en la seva llengua, demanava una ràdio i sintonitzava una traducció simultània. Punt. Així de senzill, Eminència.
El problema, si m’ho permet, no és l'idioma. Ni tan sols és la política -vostè sap que el catolicisme , a l'església croata, és la columna vertebral de la nació, tal com hauria de ser-ho aquí a Catalunya-. El problema és que cada parròquia, totes les parròquies a Catalunya, haurien d'oferir diàriament als fidels el mateix programa que la parròquia croata:
-Confessió: sempre hi ha un sacerdot al confessionari. Tot el dia.
-Sant Rosari: tots els dies. Tots els misteris.
-Santa Missa: pausada, amb exigència en la Litúrgia.
-Adoració Eucarística: tots els dies, amb fervor.
Deixo a part, encara que és recomanable: oracions de sanament, benedicció d'objectes religiosos, adoració de la Creu i altres formes de pietat.
Només amb això, amb caritat i perseverança; amb sacerdots bolcats en els fidels, en el seu poble, i no tant en guanyar posicions dins la diòcesis o en criticar o en estar-se per politiquejos; només amb sacerdots que compleixin fidelment i amorosament la seva missió, Eminència, s'omplirien les esglésies de Catalunya i d’arreu del món. Encara que la Missa sigui en swahili.
Perdoni, Eminència, l'atreviment. Absolgui'm si m'he passat. Perdoni també el senyor Cañas, que en matèria religiosa, com el seu partit en general, va bastant fluix i, encara que vostè, Eminència, ja ho hagi endevinat, li confesso que l'exemple croata que he posat es refereix a Medjugorje.
Li desitjo el millor i prego perquè l’Esperit Sant l'il·lumini perquè condueixi els catalans pel camí de Jesucrist, Nostre Senyor.
De la Vostra Eminència humilíssim servent que besa la seva sagrada porpra.
Ara a portada