El dia 20 d’agost d’enguany la selecció femenina de futbol va guanyar el Mundial en un gran partit contra la selecció d’Anglaterra. Els aspectes esportius vinculats al joc i a l’esforç de les futbolistes per fer-se un lloc en el món masculinitzat del futbol han quedat per a la història però eclipsats pel comportament de Luís Rubiales, president de la Reial Federació Espanyola de Futbol. La gestualitat testicular i el petó a Jenni Hermoso són un símptoma dels comportaments masclistes i de l’exercici del poder des de l’abús. Cal parlar de com s’ha arribat a aquests fets i quins són els elements estructurals que cal canviar.

Les imatges a escala mundial del president Rubiales celebrant la victòria femenina al Mundial testosterònicament tocant-se els genitals i, posteriorment, fent un petó als llavis a la futbolista Jenni Hermoso han fet visible les dificultats de les dones en el món de l’esport enmig del masclisme estructural que persisteix. Aquest tema afecta i ens interpel·la a tothom, però no el fet puntual sinó les causes i les conseqüències sistèmiques.

Luis Rubiales és un exfutbolista professional que va arribar a presidir l’Associació de futbolistes professionals fins a arribar a la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) des de l’any 2018. L’any 2018 va ser anomenat president per 56 dels 80 membres de les federacions territorials, després que l’anterior president, Àngel Maria Villar, fou detingut per delictes de corrupció. L’any 2020 va obtenir 95 vots a favor i 10 abstencions. Ha sigut premiat per la defensa dels drets laborals dels professionals i semiprofessionals. Va ser el promotor de la Supercopa d’Espanya se celebri a Aràbia Saudí fins a l’any 2029 amb uns beneficis de 40 milions d’euros anuals a la RFEF.

La Reial Federació Espanyola de Futbol és l’organisme rector del futbol a Espanya. Fundada l’any 1913 i constituïda com associació privada d’utilitat pública, sense ànim de lucre. Forma part de la Federació Internacional d’Associacions de Futbol (FIFA) i de la Unió Europea d’Associacions de Futbol (UEFA), del Comitè Olímpic Espanyol. Més de 21.000 clubs de futbol i més d’un milió de futbolistes són representats per la RFEF, un 10% del sexe femení.

Està formada per les 19 Federacions de les CCAA i de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Organitzen la Primera i Segona Federació i administra la Primera Divisió, Segona Divisió i Tercera Federació amb la Lliga Professional de Futbol. Dirigeix la Selecció Espanyola i organitza la Copa del Rei i la Supercopa. Dels quaranta membres de la junta directiva sis són dones. L’any 2018 el pressupost era de 146 milions i ara supera els 400 milions.

És evident que Rubiales és una persona amb influència, poder i capacitat d’aliances. El seu salari, fix i variable amb relació a ingressos, supera els 650.000 euros anuals al que cal sumar les altes retribucions de la vicepresidència de la UEFA. El món del futbol masculí mobilitza poder econòmic, social, mediàtic i institucional. L’exercici del poder està sexualitzat, s’exerceix amb els cànons culturals d’estructura patriarcal. Només en organitzacions amb propòsit d’integritat i consciència de la desigualtat de les dones poden capgirar les inèrcies de gènere dominant. Els líders i equips de les empreses o institucions han de fer efectiva la governança plural representativa, l’avenç continuat de la igualtat d’oportunitats i el tracte digne de les dones.

Xavier Marcet recordava en un recent article citant James Colllins la Llei Packard: el propòsit i creixement de les empreses, de les institucions, de les organitzacions només és possible i sostenible si els equips són els adequats, els que interpreten la missió amb ètica. Collins es refereix a David Packard, cofundador amb Hewlett de HP. El poder s’ha d’exercir des de l’autoritat, amb exigència de resultats però respecte a totes les persones, sense abusar del poder.

Cal revisar els criteris de selecció dels que ens representen o quan se seleccionen els directius i equips. El poder atorga situacions de superioritat, de domini, que poden propiciar abús. Poder i masclisme solen correlacionar-se. Aquest és més freqüent sí el poder s’exerceix majoritàriament per líders o equips directius masculins sense consciència feminista. Els micromasclismes són coercitius o directes, encoberts o indirectes o es manifesten en moments excepcionals o de crisi. Els patrons de masculinitat tòxica poden manifestar-se en persones que no expressen emocions, autosuficiència, domini o exhibicionisme de virilitat sexual. Òbviament, l’abús de poder també pot donar-se en dones, però el model patriarcal cultural fa que sigui més freqüent en el sexe masculí.

En la nostra societat on les lleis emparen la igualtat de drets de les dones persisteix la discriminació. El feminisme ha de ser un moviment de tothom que treballi per combatre les desigualtats i contra les violències. No és un objectiu exclusiu de les dones sinó de tota la societat. Prevenir i revertir les desigualtats socials, polítiques, econòmiques i jurídiques de la dona respecte a l’home ens portarà a societats equitatives, cohesionades, confiades, més íntegres.

Rubiales és un exponent de comportaments més usuals dels que publicitem. Les declaracions del mateix Rubiales després dels fets i les justificacions o silenci de molts ens confirmen que hi ha molt baixa consciència de la discriminació de les dones. La no dimissió de Rubiales davant dels fets i repercussions posteriors indica que no hi ha qüestionament de la causa principal. La FIFA ha suspès cautelarment per noranta dies a Rubiales, pendents de Tribunal de l’esport espanyol que l’ha tipificada d'infracció greu i no molt greu i sembla que no podran suspendre.

Si només tractem el símptoma i no les causes hi haurà pots canvis encara que hi ha una onada social que reclama transformacions sistèmiques. De moment ens estem centrant en la superficialitat i en la retòrica d’uns i altres sense entrar en el fons i propostes preventives.