Una part del món està avui de dol per la mort de Fidel Castro. L'altra part, ho celebra. Poques vegades passa que un líder desperti alhora tanta veneració i odi. 60 anys després de derrotar la dictadura de Fulgencio Batista, Castro mor com un personatge idolatrat i odiat.

La seva figura no admet matisos, esborra tots els grisos. Heroi i sàtrapa alhora. Tots els que no estaven amb ell eren «mercenaris». Possiblement, el personatge polític més controvertit del segle passat, la seva personalitat desfermava passions. Els seus discursos immortals, de durada infinita, eren seguits amb devoció.

El millor dels estrategs. Va detectar les mil conspiracions i intents d'assassinat que al llarg dels anys l'han intentat aniquilar. "Tant de bo tots tinguem una mort natural, que no s'avanci ni un segon", va dir en una ocasió. Paraules complides.

El mateix personatge ha provocat la lluita a mort per la causa i ha obligat, a d'altres, a arriscar la vida, jugant-s'ho tot en una llanxa. S'ha de viure a Cuba per entendre el significat profund de la revolució del comandant. S'ha de viure allà per respirar el sentiment de tots els considerats «dissidents» del règim, empresonats i afusellats.

Fidel Castro ha mort, però com comentava la Sofia Cabanes a la crònica des de l'Havana, el seu llegat continua. La història de Cuba i la del món sencer durant el darrer segle no es pot entendre sense ell. Impossible de narrar. A l'Amèrica Llatina va donar suport a les guerrilles d'Argentina, Bolívia, Colòmbia, Xile, el Salvador, Guatemala, Nicaragua, l'Uruguai i Veneçuela. I a la fi dels anys 90, va adoptar políticament Hugo Chávez. A ell també se li atribueix l'acord de pau que va acabar amb mig segle de lluita armada a Colòmbia.

Internet, com no podia ser d'altra manera, ha emmirallat tota la controvèrsia global. Des que s'ha anunciat oficialment la seva defunció, les xarxes socials han recollit comentaris de tot tipus, però sempre fregant els extrems.

Dia de contradiccions emocionals, des dels missatges de condol més fraternals fins als insults, a l'escarni despietat per mil raons personals. Molts cubans han viscut tota la seva vida sota les ordres de Castro, no han sortit, no han vist més enllà de la seva illa. I avui, tot i que el panorama no els canviarà gaire, estan de celebració.
Castro esborra els grisos.