El govern de l’Estat espanyol juga fort contra el procés d’independència de Catalunya. L’adversari mostra les seves cartes sense miraments des de tots els angles possibles, el polític, l’econòmic i el mediàtic. La darrera ofensiva ha estat l’anunci de mutilar o boicotejar la representació internacional de Catalunya. Era un anunci previsible atès que el procés que està engegant Catalunya rep més atencions i diria que més comprensió fores de les fronteres de l’Estat espanyol. Bàsicament perquè la majoria dels nostres interlocutors –no pas tots- tenen més tradició democràtica i perquè han viscut processos semblants al català.
L’Estat espanyol vol impedir per llei que les institucions polítiques catalanes expliquin arreu el greuge fiscal que pateixen els ciutadans que viuen a Catalunya, els atacs contra una llengua i una cultura mil·lenària, els insults davant un procés democràtic i que cada vegada compta amb més recolzament per part de la seva gent. L’aparell diplomàtic de l’estat intentarà fins a les darreres conseqüències que els seus ambaixadors facin tot el que sigui legal –i si cal creuar línies vermelles, també- per anul·lar la personalitat política de qui han de ser els nostres ambaixadors al món, encapçalats per la màxima autoritat del país, Artur Mas, i pel seu millor aliat en aquests moment, Oriol Junqueras, .
Ambaixadors civils. Però el govern espanyol no té en compte la força d’un grup de catalans coneguts arreu del món que tenen prou bagatge, prou personalitat i prou autoritat moral per dir el que pensen sense complexos. Són el cercle de catalans i catalanes que ara més que mai han d’ajudar a explicar el procés democràtic que hem iniciat fa temps. Persones compromeses amb la seva terra i reconegudes internacionalment. El llistat no és exhastiu, però sí qualitatiu. Posin vostès mateixos noms i cognoms. Tots coincidiríem segurament amb alguns d’aquests noms que proposo: Josep Guardiola, Ferran Adrià, Valentí Fuster, Joan Massagué, Xavier Sala-i-Martin, Joan Laporta... Tots ells persones convidades en fòrums internacionals on són escoltats i, en alguns casos, molt més admirats que no pas a casa.
Aquests noms, i els que vostès hi posin, són persones que han d’ajudar el nostre Govern a explicar-se, personalitats amb repercussió mediàtica als principals mitjans de fora, que visualitzen i analitzen, en molts casos, la situació catalana millor que molts dels nostres mitjans. Són persones prou lliures que estan per damunt de les recomanacions histèriques del govern de torn espanyol. És el moment de fer les coses amb rigor i seriositat, de ser més intel·ligents que mai, de deixar-se d’invencions i sigles efímeres i d’anar, en argot futbolístic, de cara a barraca. És el moment de la generositat i la valentia. Som-hi!