La nova comissària de Transports de la UE, l'eslovena Violeta Bulc, va comparèixer divendres passat davant la Comissió de Foment del Congrés dels Diputats. No us enganyo gens, ni exagero, si us dic que poques vegades m'ho havia passat tan bé en una sessió parlamentària. L'alta responsable de la política europea de transports va enviar a les autoritats espanyoles una sèrie de missatges ben contundents.

El primer, que l'Estat espanyol ha d'implantar el pagament per ús de les infraestructures. Dit sense embuts, que el model viari dual consistent en què uns paguem caríssims peatges, mentre que d’altres gaudeixen d'autovies gratuïtes, no es correspon amb les normatives comunitàries. Tant els socialistes com els populars han obviat la transposició de l'anomenada Directiva eurovinyeta amb l'excusa del caràcter perifèric de la Península Ibèrica. Una excusa tant maldestra com inconsistent repetida una i altra vegada per a justificar una injustícia interna i un incompliment europeu.

Un segon advertiment va ser el referent al sector ferroviari. Després d'una diplomàtica referència a la xarxa d'alta velocitat espanyola, la segona més extensa del món, la senyora Bulc va cantar les quaranta al govern espanyol, tot recordant el baixíssim percentatge de mercaderies transportades per tren. En aquest aspecte, tan transcendent des del punt de vista de la competitivitat de les nostres empreses, estem a la cua dels estats europeus, superant només a Malta, per raons òbvies!

També va parlar de la necessitat d'impulsar el Corredor del Mediterrani i de concentrar-hi les inversions, cosa que està a les antípodes del que està fent l'executiu de Rajoy amb la seva dèria per acabar enguany 1.000 quilòmetres més de línies d'AVE, la major part de les quals seran una autèntica ruïna econòmica, tal com ha diagnosticat fa poques setmanes la prestigiosa institució FEDEA.

Però el clímax de la sessió va arribar quan la comissària va dedicar la darrera part de la seva intervenció a explicar que les infraestructures només són un instrument. L'important són els serveis. I les polítiques han de consistir en prestar més eficientment els serveis, no pas en presumir de qui construeix més quilometres d'unes xarxes que sempre seran infrautilitzades.

Val a dir que les cares de la majoria de diputats populars i socialistes eren un poema. El portaveu del PSOE va esmerçar tota la seva intervenció en reclamar més i més fons per a construir més i més infraestructures. Una política tan carca com fora de to, des de l'òptica europea.

I és que en matèria d'infraestructures els polítics espanyols són molt lluny d'Europa. Ben al contrari, Catalunya en comparteix plenament  la nova cultura.  I pensar que ens hem de sentir a dir, dia per altre, que quedarem fora de la UE. S'ha de tenir barra!