Catalunya és avui en dia un desert en renovables. En el nostre país el 2025 només el 15,3% de la nostra demanada elèctrica la va cobrir l’energia renovable. L’any 2024 era el 16,2%. No avancem i anem enrere com els crancs. Catalunya té com a objectiu arribar a cobrir el 50% de la demanda elèctrica amb fonts renovables el 2030. I com explicava recentment Xavier Cugat en un fil a X al ritme actual no assolirem aquesta fita fins al 2060.
És evident que si Catalunya vol liderar les polítiques contra l’emergència climàtica, no pot continuar avançant a pas de tortuga. Malgrat això, el Govern del PSC a la Generalitat s’ha instal·lat en una mena de política de braços caiguts. Tant és que ens rostim a 40 graus o tinguem el rècord de nits tòrrides aquest estiu, al final com ha dit el president Illa més d’una vegada som només 8 milions en un món de 8.000 milions de persones.
I això serveix per a tot, per justificar l’ampliació sense fi de l’aeroport del Prat, per gastar-se 447 milions d’euros en una carretera com la variant Olot-Les Preses al servei de les empreses càrnies o la polèmica i errònia decisió de guardar en un calaix el Pla Territorial Sectorial d’Energies Renovables (PLATER) fins després de les eleccions municipals. Això sí, tot amanit amb declaracions del president Illa molt contundents en seu parlamentària contra el negacionisme climàtic de PP o VOX.
Decisions amb conseqüències ambientals i econòmiques. El problema és que les decisions tenen conseqüències a escala ambiental però també en l'àmbit econòmic. Fa mesos que a Catalunya des de diferents sectors es reclama un canvi de model productiu i la necessitat d’apostar per sectors amb alt valor afegit. Doncs farien bé alguns que des de posicions clarament racistes culpen a qui acaba d’arribar de l’aposta sense fi pel turisme o la indústria del porc de denunciar el que passa a casa nostra amb les renovables.
Si volem protegir la nostra indústria i atreure inversió estrangera que generi valor afegit, el preu de l’energia és clau i aquí les renovables són estratègiques, ja que permeten reduir costos del sector industrial reduint el preu de la seva factura elèctrica. Menys renovables vol dir més turistes i més porcs. I més renovables és també l’oportunitat de millors salaris des de la fortalesa de la negociació col·lectiva per repartir els beneficis empresarials i l’augment de la productivitat que es generen. També les renovables són claus per preservar la nostra sobirania com hem vist amb la pujada dels preus del gas per la crisi d’Ucraïna al seu moment o actualment amb la pujada dels preus del petroli que ha disparat els beneficis de les grans companyies petrolieres fruit de la política embogida de Trump i el seu conflicte amb l’Iran.
Menys renovables vol dir més nuclears. Menys renovables vol dir també més MATs, més línies de molta alta tensió des d’Aragó cap a Catalunya o França a qui hem externalitzat la nostra independència energètica. I menys renovables vol dir més nuclears, una energia cara i perillosa. I més després de la decebedora decisió d’allargar la vida útil de la Centra Nuclear d’Almaraz, un greu error del PSOE i Pedro Sánchez que ja és aprofitat a casa nostra per Junts i PP, els braços de fusta d’Iberdrola, Endesa i Naturgy, per reclamar el mateix a Catalunya.
Caldria recordar a aquests grans entusiastes de les nuclears que cada any paguem a França 31 milions d’euros, portem ja 1.000 milions d’euros, per emmagatzemar els residus nuclears d’ASCÓ1. Estic convençut que tots ells estaran entusiasmats de defensar un magatzem nuclear centralitzat al seu municipi o la seva comunitat autònoma.
Catalunya ha de reprendre el fil de les renovables. I més en un moment on fruit de les polítiques d’adaptació al canvi climàtic i electrificació és possible que a curt termini augmenti la demanda elèctrica. O és que l’aire condicionat només haurà de ser per aquells que el puguin pagar i un luxe del qual no podran gaudir les classes populars?
Falta lideratge del Govern per impulsar la transició energètica. Sens dubte moltes de les al·legacions presentades al PLATER són una millora que cal tenir present i incorporar. Té sentit que alguns municipis situen que ja han arribat al límit de la seva capacitat. Altres en demanen més.
També està faltant lideratge per part del Govern de la Generalitat. Oferir un pacte que compensi la solidaritat territorial amb millors servies públics que permetin que la gent continuï vivint als municipis rurals hauria de ser avui una prioritat del Govern. Per exemple, com explicava la nostra exalcaldessa de Pinell de Brai, Eva Amposta, no pot ser que tanquin els consultoris mèdics mentre ens utilitzen el territori per les renovables. No pot ser que tots els projectes acabin a la Terra Alta mentre les comarques Gironines no tenen ni un sol molí de vent. Per això cal planificar d’una vegada.
Ara bé, una nova moratòria de renovables és un desastre que no ens podem permetre. I sobretot ja que anem tard, no perdem el tren de les bateries. Catalunya té el 28% de la potència concedida a tot l’Estat en projectes per instal·lar bateries. Són claus per integrar les renovables al sistema elèctric i fer-les més flexibles. I sobretot per fer la nostra factura més estable i amb menys ensurts amb les pujades del preu. Serem més independents de les noves aventures que el Trump o el Putin de torn puguin intentar.
En definitiva, fem d’una vegada de Catalunya un jardí en renovables. Ens juguem el nostre futur climàtic i econòmic.