El proppassat 19 de juny el borbó Felip VI ha "celebrat" el sisè aniversari de la seva proclamació en ple escàndol pels presumptes delictes i corrupteles de la monarquia espanyola. La premsa lliure de tot el més està fent-se ressò del cobrament il·legal de comissions per part del rei emèrit Joan Carles I, i les amenaces i coaccions emprades pels sicaris de la casa reial per tal que s'imposi una mafiosa llei del silenci. Sense anar més lluny, l'examant reial Corinna Larsen ha acusat públicament a l'actual rei d'ordenar que se la intimidés i assetgés amb l'objectiu que no reveli més informacions sobre els negocis bruts del seu pare.

Aquest aniversari tan aigualit ha coincidit amb un altre de signe contrari. El juny de 2012, ara fa just 8 anys, els representants d'una vintena d'entitats van presentar públicament un manifest demanant que el Parlament de Catalunya retirés a perpetuïtat els títols sobirans i nobiliaris que la casa reial espanyola mantenia sobre el Principat. Aquest text portava el nom de Declaració de Montsuar en homenatge a Manuel de Montsuar i Mateu, 28è president de la Generalitat catalana, que va destituir al trastàmara Joan II el 9 de juny del 1462.

Aquell text va comptar amb l'adhesió d'ERC, SI i la desapareguda CDC. Per part d'Esquerra Republicana, el diputat -i actual vicepresident- Pere Aragonès va expressar la voluntat que el contingut del manifest es convertís en llei sobirana de la cambra catalana.

Cal recordar que aquest manifest pioner va sorgir abans que s'iniciés pròpiament el Procés amb la gran manifestació independentista de l'11 de setembre de 2012. I si bé recentment el Tribunal Constitucional va declarar nul qualsevol pronunciament que el Parlament faci sobre la monarquia, durant aquests darrers anys a totes les poblacions catalanes -amb l'única excepció de Barcelona- on els borbons usurpen títols i dignitats, els van ser retirats simbòlicament per acord municipal.

A Catalunya el prestigi de la monarquia ha tocat fons i ja no el recuperarà. Les darreres enquestes del CEO mostren que és la institució més mal valorada pels catalans, amb gairebé un rebuig del 80% de la població. I l'actual cap d'estat, un dels principals enemics de Catalunya tal com va demostrar amb el seu abjecte discurs del 3-O, és reprovat tant o més que el seu pare pel conjunt dels ciutadans.

Es pot dir que el republicanisme és avui un dels grans consensos majoritaris i transversals de la societat catalana. Més inclús que el sobiranisme. Per això, en un marc de lluites compartides, el combat per la República i contra la corrupció i la baixa qualitat democràtica que representa la monarquia espanyola hereva del franquisme, és un camp que l'independentisme ha de liderar també com a via per eixamplar la base que permeti construir la República Catalana.

La denúncia i marcatge constant a la corrupció, privilegis i excessos de la família reial que Gabriel Rufián i la resta de diputades i diputats republicans a Madrid és un excel·lent pas en aquesta direcció. A més que desemmascara el fals republicanisme del PSOE, un partit del règim del 78, i posa en contradicció Podemos, socis d'un govern que protegeix la monarquia, inclús davant l'evidència de la impunitat i el delicte. El darrer exemple: el vicepresident primer del Congrés, membre socialista de la mesa, ha fet retirar del diari de sessions la menció a la corrupció de la casa reial que va pronunciar la diputada Carolina Telechea fa pocs dies.

Avui més que mai els independentistes hem de fer nostres les paraules que el general Prim va pronunciar des del mateix faristol on aquesta legislatura Rufián i Telechea defensen Catalunya i els valors republicans: «Los Borbones, ¡jamás, jamás, jamás!».