Estem en un moment clau de la història de Catalunya comparable a la Transició després del llarg franquisme. En aquell moment, el 23 d'octubre del 1977, el retorn del president Tarradellas va ser el fruit d'un moment d'estadistes que sabien llegir que el passat dictatorial calia que acabés i que l'autogovern de Catalunya era la resposta a la demanda resistent i resilient de la gran majoria de catalans.

El president Suárez i el govern a l'exili van desafiar les lleis a aquells que no volien diàleg i pacte. Estava en joc la credibilitat de la nova etapa democràtica. Poc després de les eleccions legislatives del 1977, abans de la Constitució del 1978, de l'Estatut d'Autonomia del 1979 i de les eleccions autonòmiques del 1980.

Ara de nou, necessitem mirades d'estadista, lectura clara del moment social i polític. En joc la credibilitat democràtica. Quedar ancorats darrera la Constitució, amb una visió petrificada ens ha portat a vides paral·leles, a la substitució de la política per la justícia, la repressió i la censura.

Catalunya, des de fa anys, acumula una majoria que fa una proposta pacífica, cívica, democràtica, que dona la veu a tots, un referèndum com Escòcia o Quebec. I Espanya es resisteix a ser Canadà o Regne Unit. I la falta de resposta política ha acabat amb el president Puigdemont i part del Govern a l'exili i l’altra a la presó conjuntament amb els líders de l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium.

L'independentisme és una part d'aquesta àmplia majoria sobiranista que vol votar per decidir si Catalunya vol ser un estat independent o continuar a Espanya. L'independentisme no sabem si és majoritari en vots però sí en escons des de les eleccions 2015. El moviment sobiranista de Catalunya és hereu de la Mancomunitat de Catalunya, del Noucentisme, del més genuí republicanisme cívic, de l’Assemblea de Catalunya i del concepte de nació vinculat a la transformació social.

Catalunya no ha experimentat el model d'estat en la seva concepció moderna des del segle XVIII. Catalunya arriba a reclamar ser un estat, independent, federal o confederal després del darrer intent d'encaix a l'Espanya autonòmica amb l'Estatut d'Autonomia del 2006, minimitzat amb la sentència del Tribunal Constitucional. Una majoria de catalans reclama decidir poder ser un estat però ja adaptat als canvis socials, al nou estat que és Europa i a la globalització.

Sense poder d'estat, a principis del segle XX, Catalunya es reafirma en una concepció de Catalunya-ciutat. Hereus de la Mancomunitat (1914-1925) amb Enric Prat de la Riba i posteriorment Josep Puig i Cadafalch. Modernitzar Catalunya era l'objectiu. Prat de la Riba deia: "Que no hi hagi un sol ajuntament que deixi de tenir a part dels serveis de policia, la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera". Educació, cultura, seguretat, comunicació exterior i locals. Ara afegiríem salut i Internet però continua vigent, poble a poble, barri a barri.

El catalanisme refundat els darrers anys és hereu del noucentisme i del modernisme, els moviments culturals i ideològics modernitzadors i catalanistes. Literatura, art, desenvolupament econòmic i científic eren els objectius dels primers trenta anys del segle XX. Alhora el catalanisme sobiranista és hereu dels moviments de resistència del franquisme, culturals, d'església, socials, sindicals, professionals, obrers, cívics. Intergeneracionals i transversals. De classe mitjana i populars. Aquell moviment resilient durant més de quaranta anys va ser la llavor de l'Assemblea de Catalunya (1971-1977), del Congrés de Cultura Catalana (1.976). Sempre instruments i objectius de construcció nacional i social.

El sobiranisme català actual majoritàriament no es basa en una concepció clàssica de nacionalisme identitari sinó veu de les fonts de la transformació social i dels valors de la teoria política de la qualitat cívica i l’ètica democràtica. Qu'est-ce qu'une nation? Deia Ernest Renan (1823-1892): un diari referèndum. La nació no com construcció simbòlica sinó el plebiscit de la quotidianitat. Molt similar a la concepció de la Catalunya-ciutat. Lluny del nacionalisme de supremacia ètnica, cultural, econòmica. Lluny del tancament de fronteres. A prop de l'europeisme històric i de la concepció que liderava Pasqual Maragall, més enllà dels estats, els ciutadans, les ciutats, les regions, les euroregions.

El moviment sobiranisme neix de la qualitat cívica i l’ètica democràtica. Des d'una concepció d'ètica republicana. Valors per construir teixit cívic, comunitarisme, pacifisme, i propostes de diàleg. La proposta durant set anys d'una sortida política, d'un referèndum acordat amb l'Estat respon a aquesta concepció. Recuperant la filòsofa Hannah Arendt (1906-1975) ens permet reconciliar amb l'esperit del republicanisme cívic.

S'acusa al sobiranisme de fracturar la societat catalana quan en essència busca una solució política per causes socials. Si s'hagués habilitat un referèndum polític la situació actual seria un altra. Són les polítiques que permeten demostrar si hi voluntat de construcció d'un sol poble.

Amb els instruments estatutaris que disposa Catalunya ha fet de l'acollida, la integració i la igualtat el seu sentit (més d’un milió de catalans són procedents de la immigració, un 13,60%). El model d'escola catalana des dels vuitanta ha volgut integrar a tots els nens sense diferenciació per la procedència social, cultural ni per llengua. El català com a llengua vehicular ha permès que tres generacions tinguin un domini del català i el castellà. La defensa d'un sistema sanitari públic d’accés universal com a dret de ciutadania permet que tothom sigui igual. I una part creixent de sobirania fiscal, legislativa, política, cultural, judicial precisament respon a l'agenda social per construir una societat més culta, amb més oportunitats per a tothom.

El sentiment doncs de pertinença no té a veure amb decisions instrumentals d'organització, comunitat autonòmica o estat, ni en sentiments identitaris, sinó en la voluntat inequívoca de progres. La Catalunya que es reconeix plural, diversa, amb persones amb identitats múltiples i que han de poder ser part de la societat perquè aquesta els inclou en la seva construcció, amb independència de la llengua materna, (a Catalunya, a part del català, castellà i aranès com a llengües oficials, es parlen més de 250) nivell socioeconòmic o lloc de naixement.

Impregnats dels valors del republicanisme cívic treballant per un sol poble. Aquestes eleccions excepcionals del 21 de desembre, hauran d'iniciar un canvi que retorni el Govern, l'autogovern i sobretot el retorn de la solució política dialogada. Però en cap cas, el catalanisme sobiranista treballa per la fractura social sinó per millorar la vida de tots i totes, amb orgull de sentiment de pertinença a un poble.