El suport del PNB als Pressupostos Generals de l'Estat i per tant, al president Rajoy, en un moment de debilitat i dificultats del PP, torna a posar en el focus les comparacions entre Catalunya i Euskadi.
 
El rèdit econòmic dels cinc diputats del PNB ha sigut molt alt. Pagament devolució de 1.400 milions per part de l'Estat de les liquidacions del cupo 2007-2017, inversions especialment en infraestructures ferroviàries, rebaixa tarifa elèctrica industrial  i durant anys revisió a la baixa del cupo. Poques critiques a aquest fet comparat amb l'allau constant contra Catalunya, pel nostre suposat egoisme.

Quin cost polític tindrà pel PNB aquest vot que permet donar aire al PP?

L'acord PP, Ciutadans, PNB, Coalició Canària i Nova Canàries ha enfortit i consolidat per més de 15 anys el concert basc fins hi tot amb Ciutadans que havia renegat del  mateix.

La meva opinió és que no genera desgast a Euskadi ja que aporta recursos, consolida la bilateralitat i genera perspectiva d'estabilitat pels propers anys.

Euskadi és i actua com Estat, Estat associat a Espanya, i negocien en igualtat de condicions, després de recaptar tots els impostos.

Però voldria analitzar aspectes poblacionals i econòmics per poder interpretar similituds i diferències, més enllà de l'estructura político-institucional.

La meva hipòtesi és que de les dos nacions històriques, Catalunya i Euskadi, el comportament és d'una Catalunya-Ciutat i d'un Euskadi-Estat. La història de Catalunya, i molt clarament en l'etapa de la Mancomunitat i el Noucentisme i durant la darrera etapa autonòmica que ha exigit el reconeixement de nació, ha tingut un comportament de Ciutat i ara, reivindica ser Estat, democràticament, pacíficament. La construcció de la nació Catalunya entorn del concepte Catalunya-Ciutat ha sigut vocacional i refugi alhora.

Euskadi ha tingut reconeixement dels drets forals i quasi estatus d'Estat associat assumit a la Constitució del 1.978. Poder fort, societat molt més subsidiada i economia conservadora, proteccionista i de supervivència a la població interna.

Catalunya i Euskadi varen ser motor industrial durant segles XIX i el XX i receptors de població de la resta d'Espanya entre 1.950 i 1.970. Euskadi va guanyar un milió de persones en aquella època, va passar de 1 milió a 2 milions  i Catalunya de 3 a 5 milions.

A partir de la recuperada democràcia, les divergències poblacionals són substantives. Euskadi estabilitza la seva població, envellint-se (21% majors de 65 anys)  amb un increment poc significatiu procedent de la immigració en la dècada 2000-2008 (6% immigració majoritàriament UE).

Al contrari, a Catalunya la població creix molt ràpidament, passant de 5 milions als setanta a 6 milions a finals de noranta i assumint un increment de 1,5 milions en menys de deu anys (1.999 a 2.008); actualment 7,5 amb més d'un milió d' immigrants de tots els continents  (14%) amb un 18% de persones grans. A Catalunya tenim 285.000 catalans que viuen arreu del món i a Euskadi uns 80.000, un 3 i 4% respectivament de la seva població.

Catalunya representa el 16.8% de la població d'Espanya i més del 19% del PIB, més del 25% del PIB industrial i el 25% de les exportacions. Euskadi és el 4.6% de la població, 6.1% del PIB espanyol i 9% exportacions.

L'economia catalana, molt més oberta, conserva pes industrial  (productes químics, automoció i béns equips) però amb un increment molt important dels serveis vinculats al turisme, estacional i de ciutats; Barcelona és un hub socioeconòmic. La darrera crisi arrossega el sector de construcció i el consum intern però comença a generar-se ocupació encara que amb baixos salaris i temporalitat.

Segons dades publicades del primer trimestre del 2015 les dades d'atur a Catalunya son del 15,3% amb una taxa activitat del 61.8% i a Euskadi 11,9% amb una taxa activitat 56%. La renda per càpita a Euskadi 30.459 euros i a Catalunya 27.663.

Doncs, diferències entre Catalunya i Euskadi, els darrers quaranta anys, que estan fent divergir les societats basques i catalanes.  A Euskadi, després de l'etapa d' ETA, la reivindicació de la independència és feble i minoritària.

Població estable  a Euskadi ,2,1 milions des de fa 40 anys, més envellida i Catalunya amb forts creixements de població. (creixement del 50% darrers quaranta anys) Models econòmics amb pes industrial tant a Euskadi com a Catalunya però amb pèrdua de treballadors i subjectes a la revolució digital, robòtica i a la globalització, en els dos casos. Catalunya impulsa el corredor mediterrani on és concentra el dinamisme econòmic i social del Sud d'Europa.

Les conseqüències, conjuntament amb la hisenda pròpia basca, són que Catalunya, fins i tot en la darrera crisi, disposa d'una economia dinàmica, amb alta població activa però amb majors dificultats de distribució de renda i per generar més estabilitat i competitivat per falta instruments d'Estat. La Catalunya Ciutat, oberta en temes sociològics, econòmics, culturals, poblacionals s'ha penalitzat i l'Euskadi-Estat associat ha pogut resistir amb una estabilització de la població distribuint millor en  riquesa i les oportunitats. La negociació político-instituacional-social basca té comportaments més masculins i la catalana d'estructura més plural, més femenina.

A més, la fortalesa que suposa Barcelona,  no ha estat compensada en termes de cocapitalitat i ha vist com Madrid ha anat sumant poder polític, mediàtic i del sector financer que ja suposa un 5% de l'economia de la comunitat de Madrid, convertint-se en quasi Districte Federal Madrid.

En exportacions Catalunya duplica les de Madrid (63.838ME versus 28.203ME).

La Catalunya  obligada a ser una comunitat autònoma que ha vist esquinçades les seves costures per a millorar la governança i ara reclama instruments d'Estat, negats i alhora atorgats, per raons històriques i conjunturals a Euskadi i de facto a DF Madrid.

El debat actual ja no és de nacions sinó d'instruments Estat dins Unió Europea i al món per ser competitius i poder redistribuir oportunitats internament; recordem que els grans serveis públics són de gestió descentralitzada i que la Seguretat Social es nodreix de les aportacions de la població activa, on Catalunya hi participa més que cap altre CCAA i Euskadi.

Reflexions finals: Podrem mantenir la visió de la Catalunya nació, xarxa de ciutats sense  instruments d'Estat?

Euskadi serà competitiva com Estat-associat amb un estancament poblacional des de fa 40 anys o haurà de revisar el model econòmic?

I Espanya on és, què proposa?