Els resultats electorals del PP als Països Catalans han estat molt dolents. Començant per Catalunya, on el gran partit espanyol queda relegat a un paper poc més que marginal, amb molt pocs regidors i alcaldies. Ni tan sols se sap, ara mateix, si conservaran les joies de la corona, Badalona i Castelldefels, on, si hi ha acord d'altres partits, hi pot haver nous alcaldes.

Però on la magnitud de la tragèdia assoleix dimensions catastròfiques és al País Valencià i a les Illes, on de les majories absolutes autonòmiques i a les principals ciutats, no en queda res de res. Segurament hi ha molts factors que han contribuït a aquesta derrota històrica dels populars: corrupció, mala gestió, retallades i, sobretot, un comportament altiu i gens dialogant, però vull remarcar que una de les qüestions que ha allunyat més gent del PP ha estat la seva implacable tasca en pro de la destrucció del català.

A les Illes l'exemple és ben evident. Els anteriors governs populars, tant de Canyelles com de Jaume Matas, havien respectat la idiosincràsia lingüística del país. Ni posaven en dubte la unitat de la llengua, ni renunciaven a un model educatiu on el català jugava un rol de primera. Amb Bauzà, la militància anticatalanista va esdevenir un element fonamental i les seves lleis educatives tenien com a objectiu prioritari la persecució de l'ensenyament en la nostra llengua. D'aquesta manera un votant tradicional dels populars centristes i moderats, l'ha abandonat davant el seu gir involutiu i ultradretà.

Al País Valencià, el PP des del primer moment ha estat rabiosament en contra del valencià, que ha volgut considerar com una llengua diferent del català. Però amb el temps la seva bel·ligerància ha anat augmentant com ho demostren les continues retallades dels grups que reben ensenyament en valencià, o el tancament de la televisió que, poc o molt, emetia en aquesta llengua, i sobretot la vergonyosa persecució de les emissions de TV3.

Un nou marc s'obre ara a un i altre països per refer les destrosses. És d'esperar que el partit socialista, massa vegades coresponsable dels intents de genocidi lingüístic, estigui a l'alçada i contribueixi a crear ràpidament les condicions per a restablir l'ús de la llengua pròpia a l’ensenyament, als mitjans de comunicació i a la vida pública.