"No el faré alcalde", "donaré suport a la llista més votada"… Diuen que per saber mentir s’ha de tenir bona memòria, però en política només cal posar-hi cara dura. Sort en tenim dels mitjans i de les xarxes socials que recuperen l'hemeroteca, sort que no som tan idiotes com la majoria es pensen. I quina pena que el temps no ho posi tot al seu lloc. Que no siguem capaços de fer memòria i que hàgim d’esperar quatre anys a castigar les seves mentides. Quin fart s’han fet de fotre’ns el pèl durant tota la campanya electoral. Sense escrúpols. Els mateixos enganys de cada vegada. I la mateixa cara d’imbècil que em queda quan arriba l’hora de la veritat.

Quan acaba el recompte i arriba el ball dels pactes comencen a caure les màscares. Però aquí no hi ha misteri ni glamur. Aquí quan desapareixen les màscares s’ha acabat la festa i torna l’enuig i la mala llet del desengany. La mentida aquí té les cames curtes i el morro que li han posat alguns es comença a veure ràpid. El que vaig dir quan vaig dir ja no és el que realment volia dir. Les excuses passen per sobre de la coherència i la moralitat i allò que semblava impossible abans de les votacions ja és totalment factible quan se saben els resultats.

Ara ve quan es passaran quinze interminables dies remenant la cua i justificant acords que no se sostenen. El tots contra un i els pactes entre ideologies que es deixen de banda només per ocupar la cadira. Quan els draps bruts que es van refregar durant la campanya es netegen amb lleixiu per blanquejar allò que els votants no entenem. Ens tracten d’idiotes i maltracten els nostres vots a la seva conveniència mentre ens convertim en simples espectadors del seu lamentable circ. És un pervers joc de cadires només apte pels qui organitzen el xou.

Veurem pactes sense cavallers, acords amb les dents altes i compromisos que no duraran ni un any. Això és la política i aquestes són les seves regles. Sí, es pot pactar amb el diable i mirar cap a un altre costat. Però nosaltres, els desenganyats que malgrat tot encara creiem en l’espectacle de la democràcia, tenim el deure de mirar-los a la cara. De defensar el nostre vot legítim perque no l’utilitzin al seu gust. I per això també hem de ser coherents. Si acceptem jugar també hem d’assumir resultats que no ens agraden i pactes que ens desesperen. No podem aplaudir una cosa o l’altra només si ja ens va bé o ja ens convé. Això ja ho fan ells. I de mentir i manipular en saben molt més que nosaltres. Que segueixi el ball.