El deliri centralitzador d’en Rajoy significa anar enrere en la història, però això, tractant-se d’Espanya, és normal. Vull dir que vulnera el principi bàsic de la Unió Europea, que és la subsidiarietat: que cada servei es presti tan a prop del ciutadà que el rep com sigui possible. Però hi ha dos problemes suplementaris, perquè ja hem dit que això és Espanya. L’un és la jerarquització. Posem per cas el Servei Meteorològic que, diguem de passada, a Catalunya es crea el 1921, quan a Espanya encara es mullaven el dit per veure d’on ve el vent.

Suposem que el tanquem i ens assabentem del temps que farà a la Vall d’Aran preguntant a Madrid. Això significa centralitzar el coneixement, de la mateixa manera que concentrar el poder a Madrid desertitza les regiones (i per això també, l'AVE és un factor de pobresa). Significa que els nostres físics treballaran de cambrers, perquè a nosaltres ens toca, en la jerarquia espanyola, rebre turisme. Però n’hi ha més. Posem sobre la taula la central de compres: tots els materials administratius es compren a Madrid i es distribueixen, costosament, per les províncies. Posem-li al costat el fet que els bars d’organismes oficials –vull dir algun ministeri, el Senat i el Congrés i em sembla que algun museu- els té en concessió un mandamàs de la CEOE. La “pomada”. El poder fa favors al poder, amb l’aquiescència, si convé, de la fiscalia.

Són les conseqüències de la centralització: perdem coneixement, perdem activitat econòmica, perdem llibertat i, en definitiva, perdem projecte. Com diu Montoro, dediqueu-vos a gestionar la sanitat i l’ensenyament, que la resta són punyetes. Això és l’autonomia.

El PSC, que té la carpeta federal sota el braç, aquestes coses no les comenta, perquè el seu federalisme passa per Madrid. No passa pel dret a decidir d’ampli abast, aquesta reunió protocol·lària d’entitats i partits, que ha de simbolitzar una unitat formal en el camí de la llibertat. Les negatives de Pere Navarro! O hauria de dir de Maurici Lucena?