Com que el meu darrer article sobre immigració va fer bullir la sang a molts... he decidit per-ne una l'altre! I he quedat amb el meu extraterrestre per esmorzar; anem en un local nou a l'est de Londres, a la zona que havia sigut la més tronada, bruta –i plena d'immigrants- i que ara és el cor de la vida hypster, moderneta, i alternativa de la ciutat on passa de tot –i els punkis i els burques es creuen pel carrer i es diuen bon dia-. Hem quedat en un nou cafè molt cool que es dedica única i exclusivament als cereals de tot el món. Per un preu mòdic –llegir mòdic amb ironia, que això és Londres- de 6 euros pots prendre un petit bol de cereals d'una marca de Nova Zelanda. No fa massa, una manifestació d'anarquistes contra la gentrificació, que no és un procés de l'alta cuina, sinó el procés pel qual un barri, a causa de l'arribada de nouvinguts amb més poder adquisitiu, canvia de cara, i de preus, el van assaltar (el cafè, vull dir). Bad idea. Però, consideraven el local el símbol de l'arrogància del ric o nou ric –llegir classe mitja acomodada o no tant- que en un mig d'un barri treballador, immigrant, i tradicionalment pobre es permetia obrir un local no només costós, sinó que ridículament converteix en fetitxe i luxe un producte de bàsica necessitat.

Amb el meu E.T. particular, que al final ens hem comprat unes galetes al super –que el periodisme dóna poc- i estem passejant cafè en mà per Shoreditch; ens preguntem: Què és el què molesta tant als anarquistes? Primer, el canvi de la zona tal com la coneixien, els usos diferents dels espais –dels "seus" espais- perquè aquests anarquistes, com els residents, consideren seus els carrers i les places de l'Est de Londres! El problema és que... no ho són. Els espais públics, són públics. I un carrer no és menys el "teu" carrer perquè hi hagi un cafè "pijet" (o una mesquita…). El que passa és que representa un canvi dels espais tal com els coneixes, un canvi d'hàbits, i d'usos que segons la teva classes social/cultura política, t'agrada més o menys. Però la Londres de l'Est, treballadora i immigrant, ara és també la Londres hypster –i ningú té més dret que un altre a l'espai-. La teva ciutat, el teu país, no es teu. Ara! això no vol dir que els rics puguin expulsar els pobres, en un procés de gentrificació, com tampoc els turistes als residents... I per això les institucions han de regular els usos dels espais i generar una convivència entre els diferents interessos, necessitats… però no es pot evitar que arribin nouvinguts, com dirien alguns, va contra el progrés –parlant de fetitxes-, i va contra els drets humans, els més bàsics.

Un altre concepte, em comenta l'E.T. –perquè es veu que és marcià avui a Europa defensar l'obertura de fronteres- és que a més de l'espai, es tracta d'un conflicte eminentment econòmic. "Òbviament", li dic. Es tracta d'un xoc de classes, on la classe rica expulsa la pobra en el cas de la gentrificació, i en el cas de la immigració, (també!) la classe rica té por de ser "expulsada" per la pobra. Teniu por que us prenguin la feina? que us robin els serveis socials? Teniu por de l'impacte econòmic de l'arribada d'una suposada onada de gent treballadora, pobra. Perquè, siguem clars, el problema no es que siguin immigrants, o refugiats, és que són pobres. Bé, doncs, no ho dic jo, ni el meu extraterrestre, ho diu l'OECD i la història: la immigració és bona per les economies d'Europa! Són emprenedors que obren petits negocis i donen feina, és la mà d'obra barata que no tenim, són els que pagaran els impostos per les nostres pensions, per a les escoles i hospitals del futur. Són els murcianos del miracle espanyol a Catalunya, i els espanyols i turcs de l'alemany, els de-tot-arreu de la revolució de serveis britànica, els xinesos de l'interior –amb menys drets que els de ciutat- que estan aixecant el creixements econòmic més bèstia de la història de la humanitat. Fer la guerra a la immigració, és com tirar pintura a un cafè "pijo", simbòlic -i en el primer també racista i classista- però sobretot estúpid.