Aquesta setmana s'ha anunciat que iCatFM, l'emissora cultural de Catalunya Ràdio, tornarà al setembre a l'FM. Ho hem de celebrar perquè realment es fa una programació de qualitat i s'ha convertit en un referent, malgrat els inconvenients de les retallades dels anys anteriors. Va néixer el 2006 amb un toc de modernitat, i es podia escoltar en directe per les ones i per Internet. Han passat cinc anys des de la seva desconnexió, però l'equip ha sabut mantenir la marca viva amb alguns dels programes més seguits.

L'anunci de la seva desaparició de l'FM va suposar un trasbals per a molts dels oients fidels de l'època. De sobte, DeliCatessen, Cabaret Elèctric o Sona9 (entre altres) ja no s'escoltaven en sintonitzar el dial 92.5. Potser en aquell moment no va servir de consol explicar que es podria escoltar igualment per Internet, i bona part d'aquella audiència que la seguia des del cotxe o del transistor a casa va desaparèixer. Que els mòbils hagin evolucionat tan de pressa els ha anat a favor.

Quan es van començar a penjar els podcasts (programes enregistrats) de les ràdios i les televisions, fa uns deu anys, es van disparar tots els temors del sector audiovisual per por que Internet pogués abduir oients o teleespectadors que deixessin les graelles. Amb el temps s'ha comprovat que és una manera de recuperar audiències que no poden o no volen seguir en directe la programació.

Estem en la fase del consum 'a demanda'. Un 70% de les audiències dels mitjans digitals passa únicament pel mòbil i, especialment, a través de Facebook,Twitter o Instagram. Hi ha experiències d'èxit que acullen comunitats online disposades a pagar per continguts audiovisuals, a canvi de visionar-los o escoltar-los des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. Per donar xifres, Netflix ja compta amb 98 milions de subscriptors i Spotify amb 50 milions de persones que escolten música online. El creixement anual és exponencial i no sembla que vagi a estancar-se.

Tot i així que una emissora existeixi únicament a Internet encara és menystinguda, com si no tingués prou presència o no pogués arribar al màxim de la seva audiència. El retorn a les ones de iCatFM s'havia convertit en una reclamació històrica i necessària. Però el futur anuncia altres recorreguts. Jordi Bianciotto deia que "encara hi ha molts cotxes sense receptor digital, molts aparells de ràdio a casa i molts hàbits que no es canvien d'un dia per l'altre". Segurament. Però en un moment que els continguts es consumeixen més que mai en digital, què suposa aquest retorn al dial? Els que ho celebrem som els que tenim més anys? És una qüestió generacional?