1. La necessària autonomia respecte Puigdemont. Quim Torra serà un candidat fidel a Carles Puigdemont. No podria ser d’una altra manera. La tria del nou president s’explica sobretot pel cordó umbilical que estendrà entre la plaça de Sant Jaume i l’exili, quan s’instal·li al Palau de la Generalitat. Però, per fer camí propi, Torra haurà de subratllar la seva autonomia. Per exercir el lideratge no cal disposar només del poder sinó transmetre també que s’està disposat a exercir-lo. La incidència de Puigdemont en la legislatura serà enorme. En això no hi ha cap dubte. Ho va demostrar dissabte amb una entrevista a La Stampa -per cert, gens casual-: no només va restar protagonisme al candidat, també li va posar data de caducitat. El nou president ha dit que és provisional, però només ell podrà determinar fins a quin punt en aquest temps serà creïble com a màxima autoritat del país. Quin marge de llum buscarà Torra sota l’ombra allargada de Puigdemont?

2. Compassar la retòrica i els fets. Fer República, atendre el mandat de l’1 d’octubre, revertir els danys del 155 i recuperar les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional. Són objectius ambiciosos, tots verbalitzats en les dues sessions d’investidura. El llenguatge recorda al de l’anterior legislatura, però cadascun d’aquests horitzons no ha estat encara detallat i s'albira el perill de caure en la "temptació de l'autonomisme", del que Torra diu voler fugir. Cap de les iniciatives en termes nacionals citada pel nou president -la creació del Consell de la República o el desplegament del procés constituent, així com la redacció d’una Constitució catalana- inclou passos que passin pel Parlament. Almenys no s’han especificat. Tampoc s’han detallat avenços en la construcció d’una Hisenda per recaptar els propis impostos. L'edificació d’un estat en forma de República és ara mateix un camí difús i vague. S’intueix, doncs, un desajust entre la retòrica dels discursos i els fets. La feina del president passa per ser coherent en el verb i l’acció política. Es produiran tensions amb l’Estat -el principal, el judici als presos-, però hi haurà avenços palpables en termes republicans?

3. Construir majories al Parlament amb la CUP fent oposició. Els anticapitalistes han permès la investidura de Torra, però faran oposició activa. Més enllà del paper de la CUP, tots els missatges indiquen que la legislatura serà curta. Però si el mandat té un mínim recorregut, el nou Govern ja sap que ho tindrà difícil per validar la llei capital d’un executiu, els pressupostos. Els anticapitalistes van validar els últims comptes arrufant el nas perquè existia l’objectiu superior de l’1 d’octubre i la declaració de la independència. Ara, sense la concreció d’una desconnexió, s’endevina quimèric un altre suport d'aquella magnitud. Si vol construir majories al Parlament, el projecte de Torra haurà de festejar els comuns, els únics que han mostrat complicitat en el dret a decidir. Però el solfeig del candidat, la música del seu discurs, fa difícils grans enteses, que sí que satisfarien ERC. Amb quins arguments arrossegarà el president nous aliats?

4. Cosir els socis de Govern. L’independentisme està unit en la lluita contra la repressió i també en l'exigència a la Moncloa d'acabar amb el 155, però té diverses estratègies. A l’hemicicle, s’han fet ben palpables. Junts per Catalunya, entregat al guió de Puigdemont per buscar escletxes que desgastin l’Estat, alimenta un escenari de provisionalitat i situa horitzons electorals. ERC, en canvi, parla de legislatura perdurable -això també agrada el PDECat- i busca seduir més companys de viatge per enfortir el projecte sobiranista. Dues velocitats, dos camins. El deure de Torra és cosir les voluntats dels socis i fer sòlid el Govern. Actuarà com un sol cos polític el nou executiu?

5. Fer evident un missatge inclusiu. Les idees escrites per Torra, en tuits i articles, són la primera pedra a la sabata del nou president. L’oposició, amb més o menys duresa i cinisme, ha posat el focus en postulats que són ara mateix una llosa. El candidat ha fet una autoesmena pública en forma de disculpa per començar a revertir la imatge de president sense capacitat per connectar amb la perifèria de l’independentisme. A la vegada, ERC i la CUP han volgut muscular el concepte de República inclusiva, paraules que han semblat tant una mostra de suport al president com un gest per marcar distàncies. Torra, que comença generant anticossos, serà capaç d’eixamplar la majoria independentista? Les preguntes busquen resposta. Torra té deures pendents sobre la taula del despatx que va ocupar Puigdemont.