Bildu governa l’ajuntament d’Azpeitia, on les festes de San Ignacio són parada obligada al circuit taurí. Veure toros a Azpeitia és emocionant. A mi sempre m’ha recordat la plaça d’Olot, amb el cel gris i el verd de la muntanya de fons. Mor el tercer toro i tot s’atura a Azpeitia. La gentada que omple la zezen plaza dempeus escolta amb devoció el zortziko de Aldalur que va compondre l’organista local en honor del banderiller José Buenaventura de Laka, mort a Azpeitia el 1841 per un toro de casta navarra. Ningú a Euskadi pot imaginar uns Saninacios azpeitarras sense toros. 

A Zestoa, un altre feu de Bildu, sí que l’alcaldesa va imaginar unes festes sense celebració taurina i l’ajuntament va convocar un referèndum al respecte. Peró el poble, per molt àmplia majoria, va votar toros sí i seguiran fent una novillada per la festa major.

A l’alcalde de Donosti no li ha calgut cap consulta per acabar amb els toros. L’equip de govern de Bildu “comparteix al 100% el discurs antitaurí”  i, en coherència amb aquesta comunió dels fidels, no pensa adjudicar la concessió municipal perquè cap empresa programi mai més toros al coso d’ Illumbe a partir de 2013.

En què quedem? Tot plegat recorda massa el que va passar a Catalunya el 2010 quan es van abolir les corrides de toros esgrimint raons morals, però al cap de dos mesos es blindaven els correbous de l’Ebre per raons d’estricte caràcter polític electoralista. El tuf de les banderes es fa tan evident com impresentable en tots dos casos. I al mig de les brases, soportant la befa i l’insult, és cremada en efigie la minoria tranquil·la que paga la seva entrada per gaudir d’un espectable que entén i que l’emociona.

El toreig és prou sofisticat i té prou ingredients culturals i emotius per alimentar l’esperit de l’aficionat, que no s’embolica en cap bandera. Qualsevol demòcrata –també l’antitaurí- hauria d’admetre que tothom té dret a cultivar la seva sensibilitat com li plagui, dins el marc de les lleis i de l'ètica. I que les minories culturals tenen dret a existir i han de ser emparades, encara més a Euskadi on, del dret de les minories, n’han fet el gran argument per a la seva supervivència com a poble.

Es calcula que unes 50.000 persones han passat per taquilla aquest any per veure les corrides de la Semana Grande donostiarra. Entre ells molts votants de Bildu. En temps de crisi brutal, els toros han generat riquesa i il·lusions a Donosti, tal com fan arreu.

Peró el toreig és una arma massa llaminera. Periòdicament la branden aguerrits els polítics per atiar la flama identitària que tapa tota crisi i que tant distreu el poble dels maldecaps qüotidians. Ni el PSC ni CiU ni Bildu deien res de prohibir els toros als seus programes electorals. Vet aquí com, de nou, la política cínica i hipòcrita desprecia frívolament i traïdora els sentiments dels ciutadans.