Compàs d’espera abans de conèixer la sentència del judici de la vergonya. Enmig d’una precampanya electoral que certifica el reaccionarisme de Pedro Sánchez, la seva subordinació a la concepció de l’Estat de la dreta neofranquista i la seva manca d’escrúpols a l’hora de confondre l’opinió pública suggerint vincles entre l’independentisme i la violència. 

PSOE i PSC saben que la clau dels èxits del procés sobiranista català ha estat la seva inspiració democràtica i no-violenta, però volen fer-se amb una part de l’electorat espanyolista més conservador i han optat per mentir i per incorporar-se al propagandisme de la trama mediàtica madrilenya. No ens arriba notícia de cap seu programa d’esquerres, tampoc de cap proposta de replantejament del model territorial i d’estat. A l’abandonament del socialisme, s’hi afegeix, ara, l’abandonament de l’ètica del respecte a la veritat i del compromís democràtic. El cinisme de la política en la seva expressió més descarnada.

Esperem la sentència. Els servidors de l’Estat van mentir conscientment i calculadament en la instrucció. Van fer-ho altra vegada durant el judici, aportant falsos testimonis minuciosament preparats. Van orquestrar un muntatge orientat a la criminalització de l’independentisme i a la reafirmació de l’espanyolisme més essencialista. Aquests dies, com a preparació per culminar-ho de tot plegat, han ordit un altre muntatge marcat per la manipulació i la desproporció, amb nous empresonaments. I coincidint amb testimonis d’actors directes de les estossinades de l’1-O que pretenen haver vist armes blanques allà on només hi havia paperetes. Santa Llúcia! Realitats paral·leles: la que vam viure i vivim; i la que procuren inventar per justificar la repressió i l’autoritarisme.
   
Sigui quina sigui la sentència, caldrà expressar públicament quina és la posició dels i les que vam participar activament en la preparació de l’1-O, ens en sentim orgullosos, i no hem estat objecte directe la repressió de l’Estat i la truculència del sistema jurídic/judicial que l’empara. Ells, la veu i les mans dels seus amos, publicaran una sentència coherent amb les seves prèvies tergiversacions i amb un marc legal fet a mida de les seves obsessions. Nosaltres, a la vista de la sentència, hauríem de ser capaços d’expressar immediatament, multitudinàriament, que hi ha una realitat viscuda i una voluntat política ben diferents, que inspiren una conclusió i una interpretació ben oposada dels fets i les intencions. L’hem de proclamar amb cap fred i intel·ligència política, aplegant tota la gent demòcrata, la que s’indigna davant de la corrupció de la llei i del sistema judicial i policial, i la que està disposada a fer tot el possible, de la millor manera possible i tant aviat com sigui possible per desempallegar-se’n.

Aquesta setmana haurem d’estar a punt. Va de veritat. Va de dignitat. Va de democràcia.