Molta gent volíem que les eleccions italianes del passat mes de febrer signifiquessin el començament de la pel·lícula Citizen Kane, quan el magnat pronuncia la paraula “Rosebud” amb què evoca una pèrdua just abans d’expirar. Però el poder mediàtic del ciutadà Berlusconi és impressionant. Només així es poden entendre els resultats. I encara sort del fenomen Beppe Grillo, si no, hauria arrasat.

Beppe Grillo i Silvio Berlusconi són figures gairebé antagòniques, l’un representa l'antisistema, l’altre, la concentració de poder, però coincideixen en la seva habilitat per arribar a la gent, l’assumpció de la política com a espectacle i les respectives dots escèniques. Tant és així que se’ls posa en el mateix sac, associant-los tots dos amb l’ascens del populisme a Itàlia, tot i que està per veure el seu abast real pel que fa a Grillo. El líder del Moviment 5 Estrelles és molt popular i el seu bloc és un dels més seguits en llengua italiana, però una cosa és la popularitat i l’altra, el populisme. Deixem que el temps ens doni més perspectiva per jutjar-ho.

Molt diferent és el cas de Berlusconi. Aquest sí que encaixa perfectament en la definició de populisme: “Aprofitament demagògic de les aspiracions del poble per a obtenir un benefici”. No oblidem que Berlusconi ha tornat a la política per aconseguir immunitat. I la utilització dels mitjans de comunicació és diametralment oposada. Mentre Grillo ha estat censurat i silenciat en totes les televisions italianes, Berlusconi té un imperi mediàtic. La seva fortuna estimada és de 6.200 milions segons la revista Forbes i és un dels homes més rics d’Itàlia. Hi ha dos exemples que il·lustren molt bé fins on arriben les seves urpes: Endesa i Tele5.

Endesa està controlada absolutament per la italiana Enel, que té el 92% del capital. ENEL és una empresa pública, de manera que allò que va començar com una OPA de Gas Natural, amb Esperanza Aguirre clamant “abans alemanya que catalana”, va acabar amb Endesa en mans de Berlusconi. Cal recordar que Endesa va absorbir el 1996 la catalana Fecsa, que tenia els seus orígens en una societat de 1883. El president d’Endesa és Borja Prado Eulate, que figura en l’entramat de Mediaset i de RCS, grup de comunicació italià que controla l’empresa editora d’El Mundo, Expansión i Marca. Alhora, Mediaset forma part del grup Fininvest, propietat de Berlusconi, i té set canals de televisió a Espanya: Telecinco, Cuatro, Divinity, Energy, La Siete, FDF i Boing, tots ells identificats amb l’anomenada teleporqueria.

Berlusconi ha tingut una manera de fer política i de fer economia que ha estat nefasta per a Itàlia, i per a Catalunya. En el nostre procés cap a la independència, necessitem certament aliats a Europa. Alemanya i França són vitals per a nosaltres, però Itàlia és la tercera economia europea i la seva influència envers Catalunya és massa gran per menystenir-la. Ens convé seguir la política italiana, i ens interessa de totes totes que Berlusconi sigui aniquilat políticament. Esperem que Beppe Grillo, que té la clau de la governabilitat, sigui capaç de fer passos endavant i treballar en positiu, i que es pugui esgotar la legislatura, ja sigui de la mà de Pier Luigi Bersani, el líder del centreesquerra italià, o si no hi ha més remei, amb un govern tècnic.