Arran de les eleccions municipals i autonòmiques del 28M hi ha hagut tota mena de comentaris sobre la política de pactes postelectorals. I després de les eleccions del 23J hi haurà una nova tongada d’articles crítics amb les aliances que es formalitzin. La majoria d’aquestes valoracions es basen en el resultat final dels acords i en com s’han anat forjant, però també tenen com a rerefons una percepció clarament negativa del fenomen coalicional. Els que fa molts anys que ens dediquem a l’estudi dels governs de coalició tenim molt clar que, malgrat tot, la pràctica coalicional ajuda extraordinàriament a fomentar els valors democràtics.
 
Si ens mirem els rànquings que fan diversos organismes sobre la qualitat democràtica dels estats del món, amb independència del grau de fiabilitat dels indicadors que utilitzen, observem que, més de la meitat dels que ocupen les primeres vint posicions, fa quasi 80 anys que tenen governs de coalició. I també podem advertir que, en aquests països, governar en coalició és sinònim d’estabilitat, de bon govern i de bones pràctiques democràtiques. Una gran majoria d’estats de la Unió Europea tenen des de fa dècades governs compartits per diverses formacions polítiques i una cultura política consolidada que percep amb bons ulls aquesta mena d’acords governamentals.
 
A l’Estat espanyol, en canvi, no hi ha hagut mai una cultura coalicional, i la formació de governs de coalició, lamentablement, sempre s’ha entès com un mal del funcionament del nostre sistema parlamentari. Ni els partits polítics, ni els seus líders, ni els mitjans de comunicació, ni molts dels generadors d’opinió, ni la immensa majoria de la societat espanyola, no entenen ni volen entendre quines són les virtuts de les coalicions governamentals, i no saben veure que governar en coalició és un bon antídot per evitar, per exemple, un mal endèmic del sistema polític espanyol: el maniqueisme polític i una percepció dicotòmica de la realitat social. Per tant, qualsevol excusa és bona per malparlar de la política de pactes i, certament, el comportament coalicional de després del 28M ho ha posat molt fàcil.
 
Els resultats electorals del 28M han dificultat la consecució de majories absolutes i la nova aritmètica parlamentària (en les eleccions autonòmiques) i consistorial (en les municipals) ha generat escenaris de pluralisme polític. Això, d’entrada, s’hauria de veure bé perquè el pluralisme polític forma part de la naturalesa de la democràcia i cal preservar-lo en l’àmbit institucional. Ara bé, no podem criticar les majories absolutes i després afirmar que el pluralisme parlamentari és una font de caos i d’ingovernabilitat. No podem defensar la diversitat ideològica i desitjar que aquesta quedi molt limitada en els òrgans de representació social. I no podem dir que estem a favor del pluralisme polític i després renegar de la política de pactes i dels governs de coalició.
 
No hi ha cap pacte postelectoral que s’hagi fet en contra de les regles del joc, però basar els acords i les negociacions en la mentida, en el frau o en actituds polítiques poc edificants —com ha passat en molts dels pactes postelectorals que s’han fet després del 28M— no ajuda a valorar les coalicions. En aquests casos, que, per desgràcia, cada vegada són més freqüents, hem de saber separar el gra de la palla i censurar aquestes actituds i no pas l’existència d’acords entre partits i el fet de governar en coalició.

Podem reprovar que s’enganyi explícitament votants i simpatitzants sense cap càrrec de consciència. Podem recriminar que l’afany de poder passi, sense escrúpols, per davant de la coherència ideològica. Podem condemnar que s’utilitzin maneres de fer política absolutament miserables, que per aconseguir un objectiu s’arribi a la depravació política, que es negociï matusserament i, en definitiva, que la manca d’ètica sigui el nord de l’activitat política. Però tota aquesta toxicitat no ha d’embrutar el fet d’arribar a acords entre diverses formacions polítiques per formar un govern compartit.
 
Governar en coalició facilita una acció política basada en el respecte pel pluralisme polític, per la diversitat ideològica i pel diàleg entre partits. Governar en coalició fomenta la cultura del pacte, de l’acord, de la tolerància, de la integració, de la solidaritat, de la transigència i del treball mancomunat. Enmig d’un context alarmant de degradació política com el que tenim avui, ple d’actituds arrogants i insolents, de discursos insultants i excloents, de comportaments fatxendes i envilidors, de conductes fanàtiques i sectàries, de persecució de la dissidència política, d’ignorància i d’intolerància, ens aniria molt bé tenir ben apresa la lliçó que durant molts anys ens ha donat la pràctica coalicional i poder fer bona pedagogia dels valors democràtics.