Els fons NextGenerationEU piquen a la porta, i porten un manual d'ús prou clar per tal que els de sempre no facin allò que fan sempre amb els diners dels altres. És per això que la millor manera d'evitar que l'Ibex torni a guanyar l'Euromilions és fer que aquests fons europeus siguin un tema de debat públic, un tòpic de discussió que arribi als bars per tal que quan vulguin aixecar-nos la camisa, com a mínim, els costi més amagar la boleta.
 
En el prospecte explicat amb dibuixets, pensat perquè els del despatx del costat de l’Ibex no se’ns tornin a embolicar sense voler, s'hi explicita que un dels fronts on han d'anar a parar els quartos europeus és "en l'adaptació dels sistemes educatius per tal de fomentar les competències digitals i la formació professional a totes les edats". Fa temps que sentim a parlar de la importància de prestigiar la Formació Professional, i molt probablement no trobarem un millor moment per flexibilitzar-la, refer-ne continguts, incentius i reorientar-la: disposem d’una beca Schuman feta a mida per tal de no haver de rascar-nos la butxaca.
 
Hem de corregir la dependència del nostre petroli enverinat, el turisme, que amenaça de créixer quan després de la Covid necessitem crear ocupació a qualsevol preu. Hem de començar a emprar el sol, els carrers nets i l'arquitectura sinuosa per atraure inversors de sectors no estacionals i de valor afegit (com ara els tecnològics o els verds) en lloc d'emprar-los per convertir-nos en una postal d’Instagram on els nadius i la nostra història som un decorat mal explicat i de baixada. No podem viure de crear ocupació i activitat econòmica mitjançant un reguitzell de digital nomads que paguen impostos a Nàrnia, o de falsos autònoms que, evidentment, no tenen cap incentiu per a cohesionar-se socialment amb el veí perquè la precarietat els porta a no saber on seran demà.
 
La Formació Professional és cabdal per fugir d'aquest model tòxic que una mala concepció de la globalització ens ha servit en safata. Hem de deixar d'acceptar que ens posin bitllets a la roba interior i formar estratègicament els joves ja criats o arribats a la Catalunya de la globalització. Hem de poder oferir feines estables i perspectives de futur alternatives a repartir amb Glovo, fer burritos al Taco Bell o investigar a Oxford.
 
Desincentivar la titulitis endèmica i la mitificació de la universitat no es pot fer amb un model productiu de sol i platja, i tampoc es pot fer apujant taxes universitàries perquè només estudiïn els fills de; però, i si fomentem en positiu els sectors que ens interessen? I si paguem sous per estudiar els tipus de Formació Professional que el país necessita per a ser sostenible, vehiculant-les escrupolosament en la llengua pròpia? Els fons NextGenerationEU tenen una bossa que sona i a Catalunya li manca un model productiu que convidi a un futur estable i compartit a nadius i nouvinguts.