L'entrada en vigor del pla de mesures d'estalvi aprovat pel govern espanyol ha estat un altre exemple de la particular manera d'entendre la "cogovernança" que té l'executiu de Pedro Sánchez. Aquest dilluns, la Moncloa ha decidit no ajornar ni modificar el decret, que entrarà en vigor dimecres. Des de la Generalitat, alhora que es manifestava el suport al gruix de les mesures adoptades, s'ha demanat més temps per poder fer costat als sectors més afectats i tenir en compte les diferències en els diferents àmbits. Però no ha estat atesa la demanda, més enllà d'assegurar que hi hauria flexibilitat.

Si dirigir un estat és també un estil, el que caracteritza el president espanyol no és precisament compartir les decisions. Això, malgrat que el terme cogovernança ha fet fortuna i sol aparèixer en nombroses ocasions en boca de membres de l'executiu des de la gestió de la pandèmia. Avui mateix, Sánchez insistia en la necessitat de preservar els principis d'"unitat, responsabilitat i solidaritat". 

Va passar, en efecte, durant el combat contra el coronavirus. Aleshores, Sánchez va parlar de cogovernança amb les comunitats autònomes. Va passar amb motiu de la desescalada, per exemple, el maig del 2020. El president espanyol es va negar en rodó a modificar l'estat d'alarma i va mantenir la legislació única a tot l'Estat. Les comunitats autònomes només podien elevar propostes i executar les decisions.  

També va passar amb el pla de recuperació, transformació i resiliència de l'economia aprovat l'abril del 2021. En el seu moment, les forces sobiranistes ja van criticar la mentalitat centralitzadora del decret sobre la recepció dels fons Next Generation, que es va elaborar sense consens. Malgrat això, és estranya la compareixença de la portaveu de l'executiu, després de cada consell de ministres, en què no aparegui la paraula cogovernança.

En el cas de les mesures d'estalvi, la Generalitat ha reclamat excepcions en els límits establerts per a les temperatures, i s'ha advertit de la "impossibilitat" de tenir en els propers dies un sistema de tancament automàtic als establiments climatitzats de titularitat pública. Però això no ha estovat el govern espanyol.

El rebuig a les mesures adoptades també ha permès visualitzar un cop més la política d'oposició del PP, que ha reclamat la retirada del decret només dues setmanes després que el propi Núñez Feijóo demanés l'adopció de topalls de temperatures. El líder dels conservadors fins i tot s'ha permès assegurar coses que no eren certes, com que les biblioteques i els comerços que necessiten refrigeració estaven obligades a mantenir el mateix nivell de temperatura. Tot serveix per intentar erosionar l'adversari.

Però la demagògia del PP no treu que s'hagi consolidat a la Moncloa una manera de fer ben poc coherent amb l'esperit federal que tan sovint es vindica des del PSOE. Les crisis que s'encavalquen des de l'inici de la pandèmia haguessin estat una magnífica oportunitat per mirar de suavitzar una part de les tensions territorials i invertir una part del temps a escoltar els interlocutors, com també les propostes que vinguessin de la perifèria. Aquesta manera verticalista i centralitzada de fer forma part de la cultura política espanyola i és compartida pels dos grans partits. A Espanya la governança només s'entén d'una manera.