Coincidències repressives

22 d’agost de 2011
Avui s’exhaureix el termini perquè Acció Cultural pagui els 600.000 euros (sense comptar els interessos) corresponents a les sancions administratives per no tancar els repetidors que permetien que TV3 es pogués veure al País Valencià. L’entitat valencianista només ha pogut reunir la meitat d’aquesta quantitat, si bé assegura que continuarà recollint diners i pagant fins que la cobreixi del tot. A partir d’aquest moment la Generalitat Valenciana pot remetre’n l’expedient a l’Agència Tributària perquè n’embargui els comptes corrents i els béns. El portaveu de Compromís a les Corts Valencianes, Enric Morera, ha demanat al president Alberto Fabra que anul·li les sancions i passi pàgina “a l’època del terror” que va impulsar l’expresident Francisco Camps.
 
Avui es compleixen també cent anys del naixement d’Enric Valor. Una de les facetes menys conegudes de l’escriptor de Castalla va ser el seu treball en la revista Gorg. Tot i que la publicació va nàixer impulsada pel mecenatge decidit de l’advocat valencià Joan Senet, Valor n’era l’ànima i el cos sencer a la sala de màquines. Gorg, una illa inaudita en català dins el panorama informatiu valencià dels darrers anys de la dictadura, va ser suspesa el mes d’abril de 1972 per una qüestió més o menys administrativa. El delegat del ministeri d’Informació i Turisme a Valencià va comminar l’editor perquè demanés un permís corresponent a una publicació general, perquè Gorg havia excedit “els límits” en els continguts sol·licitats, corresponents a un butlletí d’informació bibliogràfica. Però el permís va ser rebutjat a Madrid i, per tant, la publicació va ser clausurada.
 
En tots dos casos hi ha un argument administratiu, legalista. Afirma la Generalitat Valenciana que no ataca Acció Cultural per una qüestió ideològica, sinó per incomplir la legislació vigent “emetent” sense la llicència corresponent. Tampoc el ministeri d’Informació i Turisme va tancar Gorg per sediciosa o per catalanista, sinó per desbordar els límits del permís que li havia estat concedit. Hi ha una mateixa excusa i uns mateixos procediments. Dues repressions molt semblants i una conseqüència idèntica. El 1972 i el 2011 es tractava i es tracta d’evitar que al País Valencià la llengua catalana tingui espais propis de normalitat social. Es tractava i es tracta de convertir-la en un residu. Administrativament.