Fa poc, en una d'aquestes seccions ridícules de tendències que han substituït les pàgines de cultura dels diaris per acabar fent una premsa tova que ha d'agradar tothom i que ningú no compra (uf!), vaig llegir un d'aquests articles típics per millorar les nostres vides. Era d'aquells de "canvia la teva rutina i viuràs molts anys". A part de fer un esmorzar multivitamínic, menjar col kale, evitar el cafè i fer exercici -vaja, tota la plasta habitual-, també es ficaven en detalls com canvia els llençols cada setmana, no et dutxis excessivament o seu amb l'esquena recta. Esperava que aquestes innovacions -totes elles sorgides de grans recerques científiques- n'inclourien d'altres no específicament dirigides a mirar-nos el melic.
Enlloc no sortia que va de conya reconciliar-se amb els enemics, fer aquella trucada pendent al familiar que està sol, donar alguns calerons a qui ho necessita. I si la cosa anava del melic, com sempre, tampoc enlloc no es deia que cal evitar tenir un sou raquític -una pràctica comuna en aquest país i que decididament va en contra de la salut-, ni s'avisava que es perjudicial desplaçar-se en metro a hora punta, que es com posar-se dins una capsa de gèrmens, i que no convé gens per als nervis que se t'espatllin els electrodomèstics per culpa de la maleïda obsolescència programada.
No s'esmentava que el capitalisme salvatge és un gran enemic de la nostra salut perquè ens bandeja quan ja no som útils ni guapos ni joves, perquè ens torna violents i competitius, perquè ens treu temps de qualitat amb els fills, perquè, si badem, ens redueix a la condició de consumidors de foteses, perquè ens obliga a deixar-nos més de mig sou en qüestions bàsiques com l'habitatge i perquè ens embruta l'aire i l'aigua en benefici d'uns pocs i el malviure de molts.
A la llista de bones pràctiques ni s'esmentava que és bo fer lectures intel·ligents, conversar amb amics que no pensin el mateix que nosaltres, passejar sols per la muntanya per fer anar les neurones, sortir de la zona de confort. És clar que si apliquéssim totes aquestes pràctiques potser arribaríem a la conclusió que la idea de canviar la rutina per viure molts anys ja és en si un gran despropòsit. Qui vol viure molts anys menjant col kale? Ja et daran.
Enlloc no sortia que va de conya reconciliar-se amb els enemics, fer aquella trucada pendent al familiar que està sol, donar alguns calerons a qui ho necessita. I si la cosa anava del melic, com sempre, tampoc enlloc no es deia que cal evitar tenir un sou raquític -una pràctica comuna en aquest país i que decididament va en contra de la salut-, ni s'avisava que es perjudicial desplaçar-se en metro a hora punta, que es com posar-se dins una capsa de gèrmens, i que no convé gens per als nervis que se t'espatllin els electrodomèstics per culpa de la maleïda obsolescència programada.
No s'esmentava que el capitalisme salvatge és un gran enemic de la nostra salut perquè ens bandeja quan ja no som útils ni guapos ni joves, perquè ens torna violents i competitius, perquè ens treu temps de qualitat amb els fills, perquè, si badem, ens redueix a la condició de consumidors de foteses, perquè ens obliga a deixar-nos més de mig sou en qüestions bàsiques com l'habitatge i perquè ens embruta l'aire i l'aigua en benefici d'uns pocs i el malviure de molts.
A la llista de bones pràctiques ni s'esmentava que és bo fer lectures intel·ligents, conversar amb amics que no pensin el mateix que nosaltres, passejar sols per la muntanya per fer anar les neurones, sortir de la zona de confort. És clar que si apliquéssim totes aquestes pràctiques potser arribaríem a la conclusió que la idea de canviar la rutina per viure molts anys ja és en si un gran despropòsit. Qui vol viure molts anys menjant col kale? Ja et daran.