Xavier Trias ja té totes les peces alineades. Tal com volia el candidat quan va decidir abandonar l'oci de la jubilació -amb matins tranquils al camp de golf- per tornar a l'arena de les eleccions municipals, Junts i el PDECat ultimen la coalició per presentar-se plegats a Barcelona. Avançat per Nació, el moviment unifica l'espai polític del centredreta sobiranista, amb la intenció última de recuperar l'alcaldia de la capital catalana i posicionar-se favorablement en la pugna per la Diputació. La suma en una mateixa llista de Junts i el PDECat, amb Trias de candidat, és la drecera més directa per ressuscitar l'esperit convergent. El que es respira en tots els actes de precampanya de l'exalcalde tindrà, doncs, formulació de candidatura.

Amb les cartes sobre la taula -cap de llista conegut i competitiu, retorn al missatge de l'antiga Convergència i oposició ideològica a l'obra de govern dels comuns-, Trias ofereix una segona part del duel electoral del 2015, per treure's l'espina de la derrota. La de fa vuit anys va ser una campanya polaritzada que va acabar impulsant Ada Colau, una aspirant amb ganxo popular que va saber situar el missatge de la necessitat de canvi a la capital catalana. Barcelona en Comú va imposar-se en la foto finish, entre d'altres motius, perquè aquella CiU de Trias va acceptar contraposar-se a Colau en l'esprint final, obviant la resta de candidats. Una decisió que alguns van lamentar després de l'escrutini. El rebuf d'una pugna a cara o creu va empènyer la llavors activista fins a l'alcaldia.

Les coordenades de la batalla han canviat. Ara és l'exalcalde qui predica que la ciutat no pot demorar un relleu -amb l'argument vague de "posar ordre"- mentre l'alcaldessa reivindica l'obra de govern de dos mandats i en demana una altra per completar-la. Però Trias i Colau continuen interessats a polaritzar la contesa electoral, perquè els serveix per falcar la proposta pròpia, mobilitzar votants i diluir alternatives, com les que representen Jaume Collboni (PSC) i Ernest Maragall (ERC). En les properes setmanes es reproduiran discursos precuinats: el candidat de Junts vendrà una Barcelona insegura, bruta i amb caos urbanístic mentre la líder dels comuns s'esmerçarà a plantejar que amb Trias es retrocedeix a la política del segle passat, la que contamina la ciutat, i bonifica l'especulació i el turisme massificat.

La campanya del 2023 ens retornarà, doncs, a debats ciutadans del 2015, alguns encara no resolts. Certament, la ciutat ha pacificat artèries de circulació limitant la presència del cotxe i ha consolidat reformes que difícilment tenen marxa enrere -de la regulació dels pisos turístics fins a la implantació de les superilles-, però no ha aconseguit facilitar l'accés a l'habitatge ni reduir la dependència econòmica del turisme. La pandèmia ho va congelar tot, també la rapidesa de transformacions que es pronosticaven. La discussió del model de ciutat continua vigent, i no es divisa capacitat de consens. Només cal observar com s'afronta el debat sobre l'ampliació de l'aeroport del Prat per comprovar la dificultat d'articular pactes d'envergadura. 
    
El que sí que és diàfan és el retorn instrumental de Junts al discurs pragmàtic que sempre ha desplegat el gen convergent. Per la via dels fets, el partit ha fet compatible el discurs de la confrontació amb el missatge possibilista dels pactes a diferents bandes, sense pronunciar la paraula independència. Al seu torn, els comuns es freguen les mans per l'erosió que genera en els adversaris l'aparició de Trias mentre divisa una campanya menys complexa que la del 2019, amb una Catalunya inflamada per les derivades del procés i en què la competència pel votant d'esquerres era ferotge. Barcelona en Comú ha presentat una llista continuista on la bandera, síntesi de tot, és Colau. Benvinguts al duel actualitzat del 2015.