Amb el to arrogant que la caracteritza, Pilar Rahola recitava fa pocs dies i des dels estudis de 8TV l'argumentari "a-b-c" sobre com blanquejar l'extrema dreta sense ni tan sols despentinar-se. Des de la palestra mediàtica de torn—ara una 8TV en hores baixes, malgrat que la badalonina omnipresent sempre té un bon balcó des d'on fer-ho— la periodista defensava aferrissadament la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, en contra d'un cordó sanitari que segons ella l'ha fet gran tot convertint-la "en víctima i en heroïna". En fi, escolteu-la si teniu paciència i estómac, perquè és un exercici digne d'estudi: com fer veure que ets distant amb una opció política i alhora legitimar-la amb cada frase que pronuncies.

Sigui com sigui, Rahola ja deu estar ben contenta perquè des de fa poc més d'una setmana Orriols és la nova alcaldessa de la capital del Ripollès. Gràcies, tot sigui dit, al canvi d'opinió de l'alcaldable de l'agrupació local de Junts per Ripoll, Manoli Vega. Una dona que va passar d'afirmar que no estava legitimada per formar un govern alternatiu arran dels mals resultats del seu partit, a regalar la vara de batllessa a l'extrema dreta tot negant-se a fer possible un govern alternatiu alineat amb la resta de grups de l'oposició.

Però és clar, la culpa de tot plegat, segons Pilar Rahola, és del "cordó sanitari" i no pas que algú com ella, per exemple, amb més de 370.000 seguidors a Twitter i 100.000 a Instagram, s'hagi dedicat a fer d'altaveu de Sílvia Orriols. De fet, només cal fer una repassada a la televisió on col·labora Rahola, 8TV, per comprovar que només durant el mes de juny, Orriols ha trepitjat els estudis de la cadena com a mínim en 4 ocasions i en dos programes diferents de la casa —uns estudis que ja coneixia prou bé perquè Orriols ja havia visitat diverses vegades la cadena molt abans de ser alcaldessa. I tot plegat sense comptar les tertúlies, debats, convidats afins i fins i tot presentadors de la cadena, afins a les tesis de la que fins fa poc era l'única regidora d'Aliança Catalana de tot el país.

Continguts que han omplert hores de la graella i els perfils corporatius de les xarxes socials de la televisió privada just en el pitjor moment de la joguina de Pedrazzoli. És a dir, el cas de 8TV és un exemple claríssim de blanqueig de la dreta radical populista com pocs en trobarem a Catalunya. I mentre vestien de periodisme les recurrents visites d'Orriols als seus estudis, espremien la taronja dels continguts pesca-clics per terra, mar i aire, tot fent gala del share aconseguit amb les seves entrevistes. Però tot i que 8TV és l'exemple més clar de tot plegat, en aquest procés no ha estat l'únic mitjà que hi ha col·laborat. Alguns dels mitjans de comunicació més potents del país s'han dedicat insistentment a donar-li una rellevància inaudita —mai abans una alcaldessa d'una població de 10.000 habitants havia tingut tant de protagonisme— o directament a repetir el seu argumentari. Desenes d'articles d'opinió i tertúlies diàries i fins i tot una entrevista a La Vanguardia.

El mecanisme ha estat el mateix: repetir el mantra que diu que Aliança Catalana detecta "els problemes reals de la gent", que Orriols l'encerta malgrat que "potser" l'erri amb la solució, que si puja l'extrema dreta és per culpa de les polítiques "bonistes" de l'esquerra woke —interessant el cas de com assumir aquest neologisme nord-americà per gent que és incapaç definir-lo— però alhora mai no és culpa de la dreta —com si a Ripoll hi hagués governat la CUP els darrers 12 anys i no pas CiU/Junts. Molts tertulians i pocs experts, això sí, analitzant un fenomen d'abast mundial que ni és nou ni pel simple fet de ser català ens l'estalviarem. I si a això li afegim la centralitat mediàtica d'uns mitjans de comunicació que han ignorat Ripoll durant anys i ara hi han abocat tota la potència informativa des d'una irresponsabilitat flagrant —a qui se li va acudir fer aparèixer Orriols al Polònia de TV3?— això ja ho tindríem. I així, amics, és com a Catalunya s'ha legitimat i catapultat l'extrema dreta independentista en un tancar i obrir d'ulls.

Perquè és clar, una cosa és parlar sobre extrema dreta —cosa la qual considero ben necessària— i una altra molt diferent és parlar amb l'extrema dreta des de la irresponsabilitat periodística. I això vol dir des de menystenir la qüestió, passant per ridiculitzar-la o també per col·locar un micròfon de forma acrítica als seus representants, perquè puguin dir el que els dona la gana sense ser rebatuts, tot fent ús de la demagògia i les mentides que la caracteritza arreu del món, també a casa nostra. Potser cal recordar allò que periodisme és que si algú et diu que plou, el que cal fer és treure el cap per la finestra per comprovar si t'estan dient la veritat. Qui sap si quan alguns ho hagin entès ja serà massa tard per arreglar-ho.