L’encíclica Magnifica Humanitas de Lleó XIV -que visitarà en pocs dies Catalunya- ha estat el primer document amb ambició “ideològica” del seu pontificat i ha estat rebuda pels mitjans com una veritable declaració programàtica. A mida que han transcorregut els primers mesos del seu govern a l’Església, Robert Francis Prevost s’ha anat desvetllant com un pensador agut, amb un estil molt diferent al del seu antecessor, el més carismàtic Francesc, però potser amb alguns punts forts de més intensitat, tot i l’estil volgudament apaivagador.
Magnifica Humanitas respon a la nova revolució tecnològica amb la irrupció de la IA i fa una defensa d’una intel·ligència artificial sotmesa a una governança humana. S’ha destacat la condició de matemàtic del Papa, que es percep en el text. Però segurament té raó el sacerdot i periodista Francesc Romeu, analista fi del món eclesiàstic, quan assenyala que l’encíclica és molt més antropològica que tecnològica.
Lleó XIV fa una defensa de l’humanisme des de la mirada d’un home d’Església. Però els qui no se sentin dins del món de la fe faran bé de llegir-la perquè hi trobaran elements de profunditat per entendre el món que vivim. El Papa adverteix contra el menyspreu de la noció dels límits, un dels trets de l’actual moment tecnològic, però també geopolític: “El que salva l’humà no és l’autosuficiència potenciada, sinó una relació que allibera, una comunió que transforma. Enfront això, una tecnologia que classifica i optimitza el que ja existeix pot ser, sense voler, un obstacle al canvi i al creixement. Per un algoritme, l’error és una cosa que cal corregir. Per una persona, pot ser l’inici d’un canvi profund. El futur d’una persona no és calculable, sinó que està confiat a la seva llibertat”.
El text envia reforços a tots aquells que rebutgen la deriva embogida de la humanitat que lideren Donald Trump -a qui no cita en cap moment- i el criptocapitalisme. Defensa explícitament el paper de les Nacions Unides i el multilateralisme. No es mostra càndid ni adepte d’un idealisme tòpic, sinó que defensa el que anomena com un “realisme sa”, així com l’acció de la diplomàcia. Defineix molt bé les implicacions que una IA significa en termes de poder i reivindica una cultura de la negociació enfront la cultura del poder que s’està apoderant del planeta.
En un dels apartats més interessants del document, el Papa apunta contra un nou colonialisme: “Qui posseeix les dades sanitàries de poblacions senceres, avui recopilades sovint sota el pretext de l’ajuda, la investigació o la innovació, té en realitat una palanca estructural sobre el futur: pot moldejar les necessitats i els mercats. Pot decidir, abans que els altres, a qui destinar medicaments, inversions i proteccions”. Es pot compartir o no la fe del Papa o la seva visió sobre la transcendència que segons ell ens espera després de la finitud. Però això no impedeix que des de posicions laiques i progressives se saludi el seu coratge i es pugui ser company de trinxera mentre dura aquest viatge.