Les eleccions catalanes del 12 de maig van mostrar l’augment de vot a opcions que podem qualificar de reaccionàries. El cas més evident seria el d’Aliança Catalana, però no l'única. Podem parlar d’opcions reaccionàries per fer referència a partits polítics que han presentat el seu projecte com una reacció als projectes de canvi que anteriorment han aconseguit governar i promoure diferents canvis i transformacions. Aliança Catalana és, d’entrada, una doble reacció. Aliança Catalana reacciona contra els partits polítics independentistes que a parer seu han traït Catalunya perquè no han fet possible la independència i contra els partits polítics que, a parer seu, han traït Catalunya perquè no han defensat la nació del procés migratori que, seguint el seu parer, el posa en perill.
Podem qualificar Aliança Catalana com a partit xenòfob, racista... Hi ha qui potser parlarà d’extrema dreta, de dreta radical, d’ultradreta, de feixisme... Utilitzem una diversitat de paraules que ens remeten a diferents conceptes que potser no acabem de definir prou bé. Convindria ser precisos en la utilització de les paraules i ser plenament conscients de quina funció tenen. Aquestes paraules ens ajudaran si són descriptives, no si són desqualificadores, estigmatitzants, criminalitzants... Si aconseguim que siguin descriptives podrem tenir una conversa oberta a persones i col·lectius que tinguin diferents posicions per poder tractar els reptes que tenim.
A Catalunya, Espanya, Europa i a altres geografies del planeta vivim un creixement d’opcions polítiques reaccionàries. Potser la gran emergència d’una d’aquestes opcions, i que va ser encoratjadora de moltes altres, va ser la de Donald Trump. Trump va aixecar la bandera d’una reacció per tornar a fer Amèrica gran una altra vegada. Seguint la reacció que ja havia protagonitzat Ronald Reagan contra la llarga dècada revolucionària contra la segregació racial, a favor dels drets civils, contra el patriarcat i a favor del feminisme, contra la guerra al Vietnam i a favor de l’antimilitarisme… Tot procés de canvi social, polític, cultural, econòmic, mediambiental, viu la seva reacció. Ara ho tornem a viure.
La reacció pot tenir moltes cares i agafar impuls per diferents motius. La reacció a Catalunya és Aliança Catalana, però també VOX, el PP o el PSC. Evidentment, totes aquestes opcions polítiques tenen les seves diferències, però d’alguna manera són reacció. Ciutadans ja no ho és, ho va ser i va malbaratar la seva oportunitat. Ara els vots van cap a altres opcions. Potser sorprendrà que es proposi dins d’aquesta llista al PSC. El PSC també, d’entrada, és una doble reacció. Reacció contra el procés 15M i contra el procés independentista. Reacció contra el govern de Barcelona en Comú a l’Ajuntament de Barcelona i reacció contra els governs de Junts i ERC a la Generalitat. El PSC ha governat en coalició a Barcelona en Comú, però presentant-se com a reacció ha aconseguit tornar a governar per ara en solitari.
L’onada reaccionària que vivim des de fa temps ens ha presentat moltes i diverses evidències en els governs del PP, amb Vox o sense, d’Aliança Catalana a Ripoll, però també del PSC. Fa pocs dies era notícia la negativa de l’Ajuntament de Barcelona a facilitar l’empadronament de les persones migrants en situació de fragilitat i que necessiten suport. El PSC no prohibirà llibres o obres teatral com fan els governs del PP i VOX; tampoc anirà en contra de les polítiques públiques de memòria democràtica. Però el PSC mostra una reacció contra unes transformacions que alteren la seva concepció de l’ordre establert a què volen tornar. I aquesta reacció es fa present en el qüestionament del padró, com fa Aliança Catalana, o en la revisió de les polítiques de mobilitat i eixos verds, o en les polítiques per garantir el dret a l’habitatge…
Més enllà de l’eix dret-esquerra, o de l’eix nacional, avui es fa molt present un eix que ens permet analitzar l’acció de diferents projectes polítics depenent de si proposen acció transformadora qüestionadora de l’ordre establert o reacció per tornar a aquest ordre establert. Aquesta passada setmana hi va haver un moment en el Parlament que va permetre veure clarament com se situaven els partits en l’eix acció o reacció. Va ser la votació del decret de temporada i habitacions. Junts va votar-hi en contra, el PSC es va abstenir. Aquests dos partits que en diferents moments havien declarat la seva voluntat de fer polítiques per garantir el dret a l’habitatge van ser claus per tal que no avancés una regulació fonamental per evitar la pujada desmesurada dels lloguers. Només ERC, Comuns i CUP van votar a favor. Junts i PSC van actuar com a reacció juntament amb el PP, VOX i Ciutadans.
Aquests tres partits, ERC, Comuns i CUP, han patit un significatiu retrocés electoral després del 12M i de les municipals de l’any passant. Però aquest retrocés, afecta també les mesures que poden promoure o a les que donen suport. Partits, idees i propostes, estan patint la reacció. Més enllà de la situació dels partits, convindria tenir present com la reacció, l’onada reaccionària té greus afectacions en la vida de les persones. Persones votants d’opcions independentistes no xenòfobes ara han passat a donar suport a una opció xenòfoba. Persones votants d’opcions a favor de polítiques que puguin fer possible el dret a l’habitatge ara voten opcions que no li donen suport…
Les opcions polítiques que han decidit tenir posicions reaccionàries, créixer i arribar a governar com a reacció han de tenir molt presents els múltiples efectes negatius que tindran les seves actuacions en les vides de moltes persones. Si avui una part de la societat veu com a alternativa necessària aquestes opcions polítiques reaccionàries hauria de valorar els múltiples efectes negatius que tindrà el seu vot a aquests partits. Els partits, i els sectors de la nostra societat que no vulguin contribuir a la reacció és imprescindible que revisin com s’estan enfrontant a aquesta onada reaccionària. És imprescindible trobar les maneres per poder tenir converses raonades, pausades, sense crits i desqualificacions i avançar pel camí de crear més democràcia i més drets pel conjunt de la societat. Hem de ser conscients que crear més democràcia i drets és garantia per evitar que la gent opti per opcions reaccionàries, xenòfobes, contràries al feminisme, als drets de les persones LGTBIQA+, o negacionistes del canvi climàtic.