Un estudi de la Universitat de Michigan de 1999 va demostrar que la meitat dels negociadors menteixen quan tenen el motiu o l’oportunitat de fer-ho sigui quina sigui la naturalesa de la negociació. Si aquest estudi es fes a la Moncloa, al Congrés o al Senat, estic segur que el percentatge augmentaria de forma notable.

La negociació entre ERC i el PSOE per la llei de l’audiovisual per incloure quotes de protecció per a la llengua catalana ha tornat a fer palesa la dificultat que sempre han tingut els partits catalans a l’hora de negociar amb els partits d’àmbit estatal. Els enganys, les mentides i els incompliments són una constant que no varia sigui qui sigui el llogater de la Moncloa.

Diu la llegenda que quan CiU va negociar amb Aznar l’augment de la participació catalana en la cistella d’impostos, immediatament després l’Estat va augmentar el cos d’inspectors d’Hisenda a Catalunya per augmentar la recaptació i recuperar els diners cedits a la Generalitat. Se non è vero, è ben trovato i serveix per explicar unes maneres de fer que semblen immutables. 

N’hi ha un munt, d’exemples en el mateix sentit. També la cessió de la titularitat sobre els ports a la Generalitat va anar seguida d’una reforma de la legislació estatal per buidar de contingut les competències transferides. Quan es va pactar la transferència de Rodalies, poc després vam descobrir que la cessió no incloïa ni els tres, ni les vies, ni les estacions, ni el personal. 

L’episodi de la llei de l’audiovisual porta aquesta realitat fins al ridícul. Es negocia una quota i l’endemà s’anuncia que només afectarà les plataformes amb seu a l’Estat espanyol. La trampa i l’engany portats a la màxima expressió. La història recent ens mostra, tanmateix, que també es poden obtenir resultats de la negociació amb un trampós. Els Mossos d’Esquadra en són una bona mostra. 

L’actual conjuntura política espanyola atorga als partits bascos i catalans una capacitat negociadora important, car els seus vots són vitals per tirar endavant qualsevol iniciativa parlamentària, des l’audiovisual als pressupostos, i això pot donar fruits si són capaços de fer una cosa molt difícil: negociar amb un trampós i no sortir escaldat.