Ara fa dos anys que Colau és alcaldessa, i no descobreixo res si afirmo que Barcelona i en especial l’àrea metropolitana són els únics indrets del país on l’independentisme encara no és plenament hegemònic.

Que l’autonomisme perjudica els catalans com a conjunt és clar des de fa anys dins el sobiranisme. Espoli fiscal, menyspreu en les infraestructures, persecució contra la llengua i l’escola catalana, retallada de l’Estatut... són motius de pes que han fet que centenars de milers de catalans d’arreu hagin apostat per l’independentisme. Amb tot, molts barcelonins (inclosa l’alcaldessa Colau) no semblen ser conscients de fins a quin punt perd potencial Barcelona mentre sigui la capital d’una Catalunya subordinada a Madrid.

És cert que els jocs olímpics, el boom del turisme i la gestió posterior de la ciutat han donat una empenta de gegant a la capital catalana, però també ho és que sense poder polític veritable Barcelona i la seva àrea metropolitana sempre estaran sotmeses a les retallades de Madrid en cas de crisi (com el període 2011-2015 en què el govern del PP va retallar 112M la seva aportació a TMB) i potser no podran aprofitar les dinàmiques més positives de la globalització.

I és que la globalització potencia aquelles ciutats i regions (a Europa sovint capitals centralistes com París o Londres) que tenen capacitat per atraure talent i prou poder polític per a tenir una estratègia econòmica pròpia i un sistema financer sa, característiques que Catalunya i Barcelona amb prou feines compleixen.

És per aquest motiu que com a barceloní fa patir tant veure la submissió d’Ada Colau a Madrid. L’alcaldessa, igual com els comuns en el seu conjunt, juguen a fer autonomisme de forma irresponsable. Darrerament, els comuns fins i tot mostren desídia amb el referèndum que ells mateixos han defensat sempre i callen davant el col·lapse de l’aeroport del Prat tolerat pel govern espanyol. La darrera notícia de la pèrdua d’una inversió per valor de 80 milions perquè Pisarello va arribar tard i (diuen) en pantalons curts, és una mostra de la falta total d’autoestima del govern de la ciutat.

Un error colossal, perquè quan Colau i els comuns fan un lleig o posen traves al referèndum i a l’exercici de la sobirania de Catalunya no només donen ales al PP, sinó que perjudiquen de forma concreta el futur dels barcelonins i la gent de l’àrea metropolitana que creuen defensar. Resulta molt obvi que una Catalunya independent potenciaria tant el port com l’aeroport de Barcelona i tota l’estructura econòmica que hi està lligada, augmentant les oportunitats per a tots els catalans (òbviament) però sobretot per als qui viuen més a prop de la capital.

A banda d’això, s’han parat a pensar Colau i cia que potser la millor manera per reduir l’atur és tenir un Estat que aposti per la formació per sobre dels subsidis? És conscient Pisarello que la independència és la única via per tenir un salari mínim barceloní més ajustat al nivell de vida de la nostra capital? Han pensat els comuns que amb la independència podríem tenir un règim fiscal propi (potser un de propi per Barcelona i tot!) que, per exemple, permetés alleugerir la càrrega dels assalariats i de les petites i mitjanes empreses sense perjudicar el nostre estat del benestar? Se n’adonaran a temps que una Catalunya independent podria obrir la porta a descentralitzar encara més la política d’habitatge i ajustar-la encara més a les necessitats dels barcelonins?

Si Colau i els comuns volen ser el partit hegemònic de Barcelona i de l’àrea metropolitana, que lluitin per a que la capital catalana construeixi el seu lloc al món com a capital d’Estat i generi més oportunitats que mai per als seus habitants. Digui el què digui Rajoy, si Catalunya ja fos independent l’arribada de l’Agència Europea del Medicament a Barcelona seria quasi inevitable.

Així doncs, mentre Colau i companyia juguin a la retòrica autonomista i a la postu-política, toleraran que el poder financer, fiscal i legislatiu segueixin centralitzats a Madrid. Seria irònic que per la por a trencar legalment amb l’estat espanyol, Colau i cia col·laboressin en l’estancament econòmic futur de la Barcelona que avui lideren i que de ben segur volen veure prosperar.