Molta gent va anar a votar ahir amb la idea d’aconseguir que els partits independentistes superessin el 50% del vot. Era l’única fita que faltava, ens deien. Era molt important demostrar al món -és a dir a Espanya, perquè el món ja no ens mira gaire- que l’independentisme aguanta. No calia parlar de cap projecte que no fos tirar la pilota endavant amb més o menys fe respecte de la posició de Madrid, simplement perquè amb aquesta majoria els partits independentistes no tenen intenció de fer res destacable. De la mateixa manera que no han fet res amb la majoria absoluta parlamentària que van assolir fa 3 anys i escaig a les eleccions amb més participació de la història recent.

Podrien dir que va per llarg, que no estan disposats de cap manera a declarar la independència encara que tinguin una majoria parlamentària. Que no saben com coi afrontar aquesta situació, però que mentre el conflicte estigui obert el congrés espanyol serà un caos. O que van perduts i ara les majories independentistes no serveixen per res. Qualsevol cosa menys aquesta eterna pastanaga, que no fa res més que banalitzar tot el moviment.

És per això que "ser independentista" s’ha convertit en un atribut igual de rellevant que ser del Barça, una mera adhesió sentimental que no té cap translació política, més enllà d’anar guanyant eleccions pel sol fet de guanyar-les i que no les guanyin els altres. El que facin amb el nostre vot és igual i no té gens d'importància.

La legislatura que començarà serà igual de grotesca que la que deixem enrere (o potser més encara, perquè a Junts li costarà fer-se a la idea que no ostenta la presidència). Els diputats de Vox en diran de l’alçada d’un campanar i això permetrà a tots els altres seguir parlant d’aturar el feixisme sense fer res per aturar-lo ni avançar cap als objectius que diuen tenir.

Amb tot, si els partits independentistes es limiten a atribuir la seva pèrdua de vots a la pandèmia, com sembla que passarà, les eleccions del 14-F acabaran de consolidar la idea que es pot dir una cosa i fer la contrària sense que això tingui cap mena de conseqüència. Des d’aquest punt de vista, i durant un temps, a les eleccions no ens hi jugarem gaire res.