En l'últim contracte de subministrament energètic que l'Ajuntament de Barcelona va treure a concurs, l'administració Colau va introduir una clàusula especial que regulava que, per accedir-hi, les companyies havien de signar un conveni de corresponsabilitat contra la pobresa energètica. L'equip de Colau buscava l'esquerda legal en el contracte de la llum amb la qual aconseguir el que fins ara ningú ha aconseguit: que les elèctriques paguin per una de les situacions de pobresa que generen.

La signatura d'aquests convenis ha estat una de les grans batalles amb les elèctriques que, amb més o menys voluntat, bona part de les institucions catalanes han dut a terme. I és que, malgrat que la llei 24/2015 els preveu en un article en vigor, les elèctriques simplement es neguen a signar aquests convenis.

Es neguen, i no està tan clar que incompleixin la legalitat. El Consell d'Estat, en un dictamen demanat pel govern Espanyol, va assegurar a l'abril de 2016, textualment: "La llei 24/2015 no imposa a les empreses subministradors una obligació d'arribar a aquests acords o convenis amb les administracions públiques, sinó que tan sols contempla un principi o directriu d'actuació dirigit a aquestes últimes ".

Doncs bé, l'administració Colau, en un gest audaç i que esprem els marges institucionals, va introduir la clàusula que obliga a signar aquests convenis per accedir al sucós contracte municipal. El problema és que, possiblement, la clàusula sigui il·legal segons la directiva europea. Endesa i Gas Natural l'han recorregut i el Tribunal de Contractes del Sector Públic ha imposat cautelars. Veurem com acaba en els pròxims dies.

Independentment de si guanya l'Ajuntament o les elèctriques, aquest últim capítol és representatiu del que porta passant a Catalunya de fa força temps. Internament hi ha un consens polític sobre la pobresa energètica, però de poc serveix si el Govern espanyol i el marc legislatiu estatal responen a altres consensos, els espanyols, i tenen l'última paraula. Així que la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments catalans han de tirar d'inventiva per fer el que tots estan d'acord en fer i el que s'aprova al Parlament amb amplíssima majoria.

La batalla de Colau contra les elèctriques és una d'aquestes coses per les que val la pena posar-se sense fissures al costat de l'Ajuntament. Un govern que no es creua de braços sinó que es proposa esgotar les fórmules en l'intent de pal·liar la pobresa energètica, tingui o no competències, ha de ser aplaudit.

Però aquesta acció és de volada curta si no va acompanyada d'una anàlisi de fons sobre competències i capacitat de fer efectius els consensos interns. Malgrat l'intent de les entitats civils catalanes, com la PAH i l'Aliança contra la Pobresa Energètica, malgrat l'aprovació al Parlament d'una llei pionera com la 24/2015 i malgrat el titànic esforç dels ajuntaments, liderats pel de Barcelona, si les elèctriques poden no moure un dit per pal·liar la pobresa energètica és perquè l'Estat els dóna d'un matalàs legal perfecte per no fer-ho.

La destrucció de consensos interns des de fora és real i molt fina la línia que separa el no conformar-se amb el derrotisme del "no tenim competències" i el blanquejament de l'Estat espanyol com a eina dels poders econòmics. El mínim que es pot demanar a una societat a la qual no paren de bloquejar-li les decisions que pren és fer aquest diagnòstic compartit. I, a partir d'aquí, cada espai polític farà les seves propostes sobre com solucionar-ho.