El moment difícil que travessa en aquest moments Catalunya és especialment greu. A la crisi econòmica i social que ja portem anys combatent, hi hem de sumar la manca de reacció d'Europa, ancorada en receptes molt conservadores, i l'amenaça d'una Espanya altiva i atrinxerada, aturada i esperant que escampi, sense fer res per no arriscar-se a perdre cap dels privilegis aconseguits a base d'anys de depredar el país. Si a això, hi sumem les dificultats de la política per oferir no només solucions a la ciutadania, sinó un discurs esperançador (i una acció en consonància) basat en els valors que compartim tots els catalans... Com podem demanar que els catalans i les catalanes confiïn en el futur? Com podem demanar que els catalans i catalanes confiïn en res, si la percepció al cap del dia és que no hi un pam de net?

Des de Catalunya, és evident que sols no aconseguirem frenar l'impacte d'una crisi que té un abast mundial i efectes molts diferents en cada indret del món. Des de Catalunya, tampoc no tenim ni el pes i ni la influència suficients per fer que Europa reaccioni a temps i posi les polítiques de desenvolupament econòmic a la mateixa alçada i prioritat que l'austeritat. I des de Catalunya, tampoc no aconseguirem canviar Espanya, malgrat haver-ho intentat infructuosament durant més de 30 anys... Ja ho sabem. Però, davant d'aquests grans obstacles, no podem perdre la confiança. La confiança en nosaltres mateixos, confiança en la nostra capacitat de resistència i de recuperació, confiança en la nostra capacitat d'implicació i de treball...

Sincerament, penso que ens aquest moment, la situació econòmica i la del país ens demana a tots un exercici de confiança. Cal que recuperem la confiança en les nostres institucions, especialment, les que expressen la voluntat de la sobirania popular, com el Parlament de Catalunya, i les que tenen el mandat de posar en pràctica les decisions que aquest pren, com és el Govern de la Generalitat de Catalunya. Cal que recuperem la confiança en l'espai i en els actors de la política, sense polítics i sense política, no hi ha canvi democràtic ni reforma del sistema ni participació ciutadana possible. I també cal que recuperem la confiança entre catalans i catalanes, perquè no hi cap país ni cap nació que pugui resistir massa temps la manca de diàleg, d'entesa i d'unitat d'acció davant d'una amenaça com la que hem d'afrontar junts en aquest moments.

Des d'aquest tres eixos: confiança en les institucions democràtiques, confiança en la política i confiança com a col·lectiu humà i com a país, podrem aconseguir les garanties suficients per trencar amb aquest present gris i amb el futur negre que Europa (més austeritat) i que Espanya (més espoli) ens estan dissenyant. Es fa urgent que aparquem les diferències, que tornem als principis i als valors bàsics, i que arribem a acords amb generositat i responsabilitat per sortir del carreró sense sortida en el qual ens volen conduir. Com a catalans, primer, i com a país, després, ja sabem del cert que tenim un futur millor ben a prop, com a nou Estat d'Europa. Sols, només amb els nostres propis recursos, tenim més possibilitats d'alleugerir l'impacte de la crisi en les persones, famílies i empreses, i de posar en marxa les reformes democràtiques de volem entre tots.