Sempre que un conflicte polític s’allarga en el temps, acaba dirimint-se en dos nivells diferents. El primer és l’original, el pròpiament polític, la disputa que ha causat el xoc i la mobilització inicial, sigui una reivindicació territorial, religiosa, social, o de qualsevol altre tipus. Però invariablement, a aquest nivell s’hi incorpora un segon, que podríem anomenar humà, de greuge personal, que en el curt termini pren fins i tot més importància que el primer, perquè és el que toca més d’a prop als individus.

És inevitable, la prolongació del conflicte genera greuges, dolor, comptes pendents... Si el conflicte és especialment dur, hi haurà víctimes físiques, morts, i gent que haurà perdut persones estimades. Penseu en els exemples més coneguts: el conflicte del País Basc, Irlanda del Nord, Palestina. L’origen del problema és polític, i mentre es manté irresoluble, va generant drama humà, sovint a totes dues bandes, de tal manera que en un moment donat el que més dol a un implicat és la pèrdua d’un familiar, una amistat, l’empresonament de gent coneguda i apreciada... I en la resolució del conflicte acabarà pesant de manera molt preeminent aquesta tirallonga de greuges acumulats.

En el conflicte català, per sort, no hem hagut de lamentar víctimes de la mateixa manera que en aquests altres exemples. I esperem que mai arribi a passar. Però sí que s’ha generat ja el nivell del greuge humà, i de manera molt rellevant. Em refereixo bàsicament a les càrregues policials de l’1 d’octubre i, per descomptat, a l’empresonament de consellers i dirigents de les entitats socials. Aquest nivell de conflicte, en una part molt important de la població, està passant pel davant de l’origen polític, la reivindicació del dret d’autodeterminació o simplement la independència. Una prova molt significativa: des de fa setmanes, el símbol reivindicatiu és el llaç groc, que representa aquest nivell del greuge humà, molt més que l’estelada, representació de la reivindicació estrictament política.

Els actors implicats en el procés farien bé de tenir en compte aquests dos nivells. És lògic pensar que un gest potent de compensació en el nivell humà del conflicte contribuirà decisivament a un apaivagament de la tensió existent. No és la solució del conflicte, ésclar, però permet abordar-lo amb una altra perspectiva i un altre ànim.