El president Mas diu que Escòcia li fa una enveja sana, perquè ja té data pel referèndum d’independència, perquè el Regne Unit és un estat demòcrata i els ho ha posat més fàcil que Espanya a nosaltres i perquè, per tot plegat, les i els escocesos ja poden imaginar una nació lliure i millor en un esdevenidor proper. Espanya s’ha abocat apassionadament a la guerra bruta, és cert, però als catalans d’imaginació no ens en falta. I de convicció i de determinació, tampoc. I prou que ho hem demostrat i ho seguim demostrant. Així que, president, tal i com ja li vaig pregar en un article anterior, concreti data.

I ja posats, per què no fer-ho coincidir amb el referèndum escocès? Convertint la data del 18 de setembre en una diada per l’autodeterminació dels pobles a nivell europeu i captant, encara més, l’atenció internacional. Data que ens dóna prou termini per a la convocatòria i que, en el nostre cas a més, ve just després de la Diada Nacional de Catalunya; què millor?

Faci-ho seguint qualsevol de les distintes vies que el recent informe de l’Institut d’Estudis Autonòmics li ofereix i dispari, així, el tret de sortida del procés legal que ha de seguir al procés social engegat ja fa dies pels ciutadans de Catalunya. Un procés que ens ha de dur, a continuació, a la declaració unilateral d’independència, al nostre dia D, el Dia DUI. I mentre aquest dia arriba, comencem a preparar l’endemà, el dia D+1. Perquè si volem un estat propi, un estat nou, és perquè el volem millor, socialment just i econòmicament pròsper i competitiu.

Ara mateix, Catalunya està sotmesa a l’asfíxia financera provocada pel dèficit fiscal, el dèficit d’inversions públiques i privades, el retard en els pagaments dictats per llei, l’incompliment dels pressupostos del propi estat espanyol i la no acceptació de les propostes d’autofinançament. I aquest ofec ens resta capacitat econòmica tant per ser competitius com per sostenir l’estat del benestar, els serveis socials i la cohesió social. Empenyent al Govern a un allau de retallades injustes, insostenibles i, en unes altres circumstàncies, innecessàries.

Perquè si fos la Generalitat la que recaptés els nostres impostos, ara no estaríem parlant en aquests termes. Pagant els impostos a l’Agència Tributària Catalana (ATC), seguiríem complint amb les nostres obligacions tributàries i, alhora, estaríem fent un gest de reconeixement de les institucions pròpies de Catalunya i a favor de que sigui la Generalitat qui recapti els impostos i els gestioni. Aquest és el camí que ja han iniciat una sèrie d’ajuntaments i una colla d’emprenedors i autònoms.

I així, si la Generalitat recapta i gestiona, pot decidir el següent pas lògic per a què Espanya no pugui fer-nos més xantatges miserables ni bloquejar-nos econòmicament: el tancament de caixes.