Aquesta setmana el president del govern de l'Estat vindrà al Congrés de Diputats a informar sobre la cimera europea de la darrera setmana de juny. És evident que en l'era de les TIC poca cosa de nou pot explicar el senyor Rajoy del succeït a Brussel·les fa dues setmanes. En tenim totes les versions i totes les lectures dels diversos actors. Més aviat el president té una altre responsabilitat, la d'explicar com pensa complir les condicions imposades pels socis europeus a Espanya per a atorgar-li el préstec indispensable per a reflotar Bankia i les altres entitats financeres afectades per la bombolla immobiliària i per la pèssima gestió bancària.

Rajoy ja ha avançat que les exigències passen inevitablement per aprofundir en l'ajustament de la despesa pública als cada vegada més baixos ingressos contributius. Es parla d'una retallada de 30 a 40.000 milions d'euros, cosa que si és certa obligaria a enormes sacrificis. La pregunta és si Rajoy tornarà a reproduir la tàctica dels pressupostos generals recentment aprovats, d'expulsar-se les puces de sobre tot transferint el gruix de l'esforç a les autonomies i als ajuntaments, fet que conduiria inevitablement a la fallida de les administracions territorials o a la destrucció total de l'estat del benestar, prestat bàsicament des d'aquestes administracions.

L'Estat té amplis marges per aprimar la seva mastodòntica estructura suprimint ministeris i organismes la funció dels quals la realitzen totalment les comunitats autònomes. I en el camp de les infraestructures de transport hauria d'endegar una autèntica reforma del sector viari, del ferroviari i de l'aeroportuari. L'aplicació del pagament per ús a les autovies permetria recaptar més de 4.000 milions a l'any i de pas posaria punt i final a l'inqualificable discriminació que patim els catalans pagant peatge.

En matèria ferroviària es urgent la liberalització del sector que també podria comportar sucosos ingressos a les arques estatals si es portés a terme amb rigor i racionalitat. I no cal ni recordar la necessitat d'acabar immediatament amb el fenomenal despropòsit del model aeroportuari centralitzat, únic al món i capdavanter de pèrdues multimilionàries, mentre la resta d'operadors públics, privats o mixtos d'arreu proporcionen generoses xifres de beneficis als seus titulars.