Aquest dimarts, l’exsecretari d’Estat de Seguretat amb el govern de Mariano Rajoy, Francisco Martínez, va ser detingut. Alguna derivada de l’Operació Catalunya, en què segons tots els indicis hauria estat una peça rellevant? Li tocaria respondre davant el jutge per l’actuació de tot un entramat de policia paral·lela covat en les sales més fosques del ministeri de l’Interior? No pas.
Amb Francisco Martínez han caigut a les urpes de l’Audiència Nacional tres còmplices, entre ells un hacker molt conegut (Alcasec) i un youtuber, però no per cap operació contra l’independentisme. L’objecte de la investigació és la suposada filtració de dades d'entitats públiques i privades amb la clara voluntat de comercialitzar-les i blanquejar-ne els beneficis. planen sobre ells els delictes de blanqueig de capitals, organització criminal i revelació de secrets, entre d’altres.
Martínez afronta una imputació -amb petició de 15 anys de presó- per la seva participació en l’anomenat cas Kitchen, sobre espionatge a qui va ser tresorer del PP Luis Bárcenas. I és que durant anys, Martínez va ser el principal col·laborador de l’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, processat com ell. L’exsecretari d’Estat de Mariano Rajoy haurà de respondre per delictes comesos, però no pel seu paper en l’Operació Catalunya, sinó per delictes comuns.
Diuen que la justícia és cega i, en el cas d’Espanya, molt lenta. Però un veritable fet diferencial del sistema judicial espanyol és que és molt laxa quan es tracta de delictes comesos contra polítics independentistes. No serà que els responsables de la guerra bruta contra el lideratge sobiranista no acabin pagant un preu per delictes comesos, però serà per uns altres.
Altra cosa són les implicacions que la detenció de Francisco Martínez pot tenir per al Partit Popular. Alberto Núñez Feijóo té congrés del partit per als propers 5 i 6 de juliol, en el que vol que sigui una demostració de lideratge. El dirigent gallec es va presentar fa uns dies com el capdavanter d’un “rearmament moral” molt necessari. El PP xipolleja amb les suposades corrupcions del govern de Pedro Sánchez, fent-se fort en suposades trames entorn parents molt propers al president espanyol, que fins ara no semblen tenir cos penal.
El “rearmament moral” té en el cas de Feijóo una càrrega de cinisme de ciment armat, mentre exalts càrrecs dels governs del seu partit són detinguts per haver comès delictes comuns. El contrast és tan flagrant que només es pot explicar des d’una certa inconsciència que sembla caracteritzar el capteniment d’una direcció conservadora que viu també presonera de la seva zona de confort.