Quan el creixement de l'independentisme va fer de l'autodeterminisme el corrent polític hegemònic a Catalunya, l'Estat va decidir que per fer front al desafiament llençaria contra Catalunya un monstre disposat a tot per mantenir la unitat de la pàtria: una Justícia hormonada amb noves competències i poders per poder aturar l'embat separatista. Els atacs contra el president de la Generalitat i el Parlament són una actuació més d'aquest Leviatan judicial que se sent tot poderós i ja no escolta ni als seus creadors.

Va ser el govern del PP qui va promoure les reformes legislatives necessàries per retallar drets i per fer de la Justícia un Leviatan judicial, però va fer-ho amb el suport explícit del PSOE i l'aquiescència de l'esquerra i els intel·lectuals espanyols que es limitaven a repetir "qué desastre, qué mal todo". Un cop deslliurat de les cadenes, el Leviatan es va llençar a complir amb la seva missió sense contemplacions. Avui es multipliquen les causes judicials a tort i a dret, i també les no judicials, com les extralimitacions de la Junta Electoral o del Tribunal de Comptes.

Un corresponsal estranger intentava entendre l'episodi de la condemna judicial al president Quim Torra. Que un representant polític elegit per sufragi sigui desposseït  de l'acta de diputat per una resolució administrativa sembla una broma dolenta. Que ho sigui a més a més per una sentència que encara no és ferma és inaudit. Que d'això es pugui derivar la destitució d'un president és kafkià. Que la causa sigui una pancarta retirada a destemps ja supera els límits de l'absurd. 

La voluntat del Leviatan judicial és violentar les institucions catalanes fins a fer-les inviables. Per això va empresonar un candidat en ple procés d'investidura. Per això força els tipus penals per empresonar la dissidència. Per això assumeix una vegada i una altra el ridícul europeu de les euroordres presentades i retirades. Per això sotmetrà aquesta setmana a una pressió brutal al Parlament de Catalunya.

El Leviatan és el guardià de les essències pàtries i ja no respon ni al mateix Estat que el va crear i alliberar. Les circumstàncies polítiques a l'Estat han canviat i Pedro Sánchez s'ha vist obligat a abraçar la bandera del diàleg si vol mantenir-se a la Moncloa. El que li convé ara és "desjudicialitzar" el conflicte. Però el monstre no farà cas de ningú, i té ara un incentiu addicional per actuar: tombar el nou govern espanyol, que s'ha deixat arrossegar per etarres i separatistes. L'atac contra Catalunya ara també serveix per atacar el nou govern espanyol.

L'independentisme hauria de fer front amb intel·ligència al Leviatan si vol tenir alguna possibilitat d'aspirar a un final com el de David contra Goliat amb alguna pedra que arribi en forma de sentència europea. Malauradament, es troba enmig d'una batalla política per l'hegemonia, per decidir qui ha de liderar el moviment. Aquesta situació no facilita les coses. Podria avortar uns pressupostos que són imprescindibles per a la supervivència del contracte social a Catalunya. El que passi al Parlament aquesta setmana definirà el futur immediat de l'independentisme i del país.