La creació de l'Institut d'Estudis Catalans, l'estiu de 1907. L'estatut de Núria va ocupar l'activitat política dels estius del 31 i del 32. El debat constitucional va realitzar 12 sessions maratonianes el juliol de 1978, i l'any anterior els Pactes de la Moncloa havien durat de juny a octubre sense interrupcions. La Llei Orgànica penitenciaria, és del mes de setembre de 1979, precedida d'intensos i interessant debats. La de llibertat de reunió s'aprovaria l'estiu de 1983.

Estic segura que podria llistar-ne moltes més, aquestes són les que recordo, en una mirada retrospectiva molt ràpida, que van condicionar la vida política.

La cultura política és certament diferent en el moment actual i ja fa anys que són inhàbils els parlaments, les declaracions es traslladen als programes d'entreteniment d'estiu i els debats sota les ombrel·les elegants de centres turístics de renom. Fins i tot els tribunals i els advocats de les defenses dels presos ens parlen de vacances allargant-nos el neguit i patiment.

El Parlament no ha reunit les ponències de les lleis, que algun dels seus articles o exposició de motius ha estat declarat inconstitucional, per veure si és possible salvar-ne l'objectiu principal. Per exemple, la llei de l'anomenada pobresa energètica cal emmarcar-la en les competències plenes que en matèria social té la Generalitat i no en el sistema tarifari (certament millorable) del sistema energètic.

Però els representants polítics ja donaran comptes als seus votants; jo els vull escriure sobre la naturalitat en què paraules com xoc inevitable, enfrontament social o insurrecció s'han instal·lat sota les ombrel·les.

Catalunya no pot normalitzar la seva vida política mentre hi hagi membres de les nostres institucions en presó preventiva, acusats per una lectura inflada i fora de la realitat del dret penal. Correspon, certament, al poder judicial modificar aquesta situació i alguns dirigim la mirada a la Secretaria Tècnica de la nova Fiscalia General de l'Estat perquè s'adoni que l'atestat sobre el qual se sustenta la greu acusació de rebel·lió és més un document polític que policial.

Però correspon als líders polítics de tots els signes i pensaments, foragitar el tot si val si les coses no surten com desitgem. Sota una ombrel·la o davant d'un faristol amb micròfon alguns necessitem escoltar paraules valentes i entenimentades que en la meva humil opinió haurien d'ajudar a la defensa dels presos i preses que els volem a casa; i no fer tot el contrari.

Tampoc ajuden les manifestacions contra la bilateralitat aconseguida l'any 2006, un dels èxits del nou Estatut, ni la pugna entre JxC i ERC sobre martirologi amb declaracions de si Waterloo és més útil que Lledoners. Especialment desafortunades les declaracions de la MH Sra Núria de Gispert.

Durant els estius s'ha de descansar i gaudir del bon temps, però en el passat no ha estat renyit amb el treball polític productiu i en el present no està renyit amb les propostes que defineixin horitzons intel·ligents.
L'esperança també cal conquerir-la cada dia. L'acció política de Catalunya no pot centrar-se només en els Onze de Setembre.

Sota les ombrel·les passa l'estiu i escoltar-ne les converses ajuda a prendre la temperatura de les tardors.