Si la política fos la ciència que estudiés la capacitat de transformació d'una realitat indesitjada segons l'energia aplicada i aquesta energia fos mesurable amb forces positives i negatives, obtindríem una representació gràfica desoladora. 

Cal molta energia per trobar solucions adequades i aplicar-les. En les institucions polítiques el debat amb les diverses opcions polítiques l'hauríem de considerar energia positiva, ja que no hi ha democràcia si un govern no té oposició a les seves propostes. Hauríem, però, d'establir una diferenciació entre el debat contrari a la proposta, legítim, positiu, constructiu i l’apel·lació inadequada a les emocions, no a la raó, amb intencions clarament venjatives, buscant el ressentiment social, on permanentment hi ha desqualificacions i insults.

Aquesta darrera versió de destinació d'energia l’hauríem de tintar amb el color negatiu del mapa de les energies. I sobre aquesta grafia d'energies, impactem-hi la corrupció. Tota l'energia i els recursos gastats per obtenir una posició social i econòmica superior a la que els correspon. Com si no fos prou honor tenir una representació en institucions democràtiques en nom del poble, retribuïda i obtinguda amb la promesa de dedicar-se fins a l'extenuació a crear oportunitats pels que menys tenen. Com si en aquesta promesa, íntimament vinculant i públicament proclamada no hi hagués ni un bri de veritat, alguns confonen la posició atorgada per transformar la seva posició social que mai haurien tingut i amb l'oportunitat d'enriquiment personal i d'una vida opulenta que criticaran els altres, però es vendran al diable per tenir-la ells.

Tots els diners dedicats a aquest pervers objectiu són diners que s'imputaran al cost global de les obres i que finalment pagarem entre tots i, en altres casos, l’exoneració de pagaments a la hisenda pública ens priva de recursos necessaris. Una energia corrupta impacta amb una força tan potent que desdibuixa la principal raó de la política. Això és el que han fet en els 47 anys de democràcia una colla de cobdiciosos impresentables.

Sempre penso que tota l’energia negativa de la vida pública ens genera problemes evidents, el desprestigi de les institucions n’és el primer; els recursos econòmics sostrets, evidentment; el temps emprat en investigar i acusar-nos tots a tots; les modificacions legislatives o reglamentàries que intentaran ensinistrar la cobdícia... El principal problema, però, és el retard en les solucions a altres problemes.

Quan miro a la cara dels corruptes, o presumptes corruptes, m’indigna el que han fet i sobretot el que han destruït o impedit que es fes. Ens envolten problemes molt greus i dels desprestigis de la política només en treuen profit les formacions populistes que volen destruir les institucions i trencar la societat.

D’una mirada més àmplia, el món es dessagna amb problemes que interpel·len dramàticament a les nostres consciències. Mentrestant una part molt important de l’energia política l’hem de destinar a investigar i castigar cobdiciosos i egoistes que només pensen en el seu propi enriquiment.

Sempre es repeteix. Sempre es repeteix.