Fa gairebé dues setmanes escoltàvem la implosió que estava tenint lloc a Califòrnia: el Sillicon Valley Bank (SVB) havia fet fallida. L’entitat financera era un dels bancs més grans dels Estats Units, i estava especialitzat en el món de les start-ups. Aquestes empreses tecnològiques emergents guardaven els diners que aconseguien a través de fons de capital de risc o venture capital. Durant les últimes dues dècades, les empreses emergents s’havien beneficiat dels interessos legals baixos per finançar-se. Aquestes start-ups van tenir molta liquiditat, i durant un període de temps es van acumular en el SVB molts diners, passant de 102.000 milions de dòlars en dipòsits el 2018 a 189.000 milions el 2021.
 
Com explicava l’Alessandra Palomar de l’Espai Zero Vuit, el SVB va invertir aquests diners en productes financers com per exemple bons de llarg termini recolzats pel Govern estatunidenc. La pujada dels interessos ha comportat que el SVB i la resta d’entitats financeres hagin de pagar més interessos als seus clients; en el cas del banc californià, això s’ha donat sense que pugués recuperar el líquid que tenien en moltes de les seves inversions. Quan el SVB va començar a fer operacions per aconseguir líquid d’altres maneres, agències de rating i inversos van detectar que estava tenint problemes, i va començar a haver-hi una retirada massiva dels diners que diversos clients hi tenien guardats. És aquí quan el SVB entra en fallida, ja que la confiança és l’actiu principal de la banca especulativa, i aquesta s’havia perdut.
 
Hi ha un aspecte que no s’ha posat prou en relleu per entendre la fallida del banc, i que és la inviabilitat de moltes start-ups sense aquest finançament barat. No només es tracta de com SVB havia invertit els diners, però també en el tipus de clients que tenia. Concretament, el banc californià no tenia gaire diversitat dins d’aquests dipòsits: principalment tenia start-ups amb dipòsits grans, de més de 250.000 dòlars.
 
La pujada d’interessos ha afectat aquestes empreses emergents en tant que moltes tenien pocs anys de vida, i durant aquests havien crescut a base de finançament. Tot i que no existeixen dades oficials sobre quin tipus de finançament ha alimentat les start-ups, és sabut que la majoria ho ha fet a través de rondes de finançament de venture capital o capital de risc. Aquestes inversions suposen que l’entitat inversora aporta capital a l’empresa emergent a canvi d’accions: per tant, a canvi dels beneficis futurs de l’empresa, a més d’algun tipus de capacitat de decisió en la seva direcció.
 
Moltes empreses que operen en l’àmbit digital a través d’aplicacions s’han finançat d’aquesta manera. Uber i DiDi (l’Uber xinès) han estat finançats per Vision Fund, la branca d’inversió de capital en risc de SoftBank; Getir, Ola i Rappi (empreses d’entrega a domicili o delivery) han estat finançades per Sequoia Capital, un fons d’inversió de risc. Per moltes d’aquestes empreses, els anys 2022 i 2023 havien de representar punts d’inflexió, passant d’una dinàmica de pèrdues a una de guanys. Per empreses com Uber o Glovo, l’any que ve és quan s’assolirà la rendibilitat. Així i tot, veiem com any rere any acumulen pèrdues milionàries: Uber ha registrat pèrdues històriques de 8.500 milions de dòlars el 2022, i Delivery Hero ha perdut més de 600 milions d’euros el mateix any degut principalment a les pèrdues de Glovo, que va comprar l’any passat.
 
Delivery Hero no espera que Glovo deixi de tenir pèrdues fins a 2025. Però com se suposa que això ha de passar? Com avança l’Observatori DESC en l’informe Vulneraciones de derechos sociales e impacto ambiental del consumo digital, moltes economies de plataforma suposen un model insostenible que ha sobreviscut fins ara pel finançament barat i per retallar costos de plantilla. Dit d’una altra manera, aquestes empreses existeixen per la promesa de beneficis futurs i la vulneració de drets laborals. Glovo continua sense internalitzar tota la plantilla, tot i estar-hi obligada sota la Llei rider, i un estudi de la ciutat de les empreses de repartiment a domicili a Barcelona demostra que si aquestes empreses deixessin de tenir la plantilla de treballadors com a falsos autònoms i els contractessin, els costos de lliurament augmentarien en un 30%.
 
Les start-ups tenen avui en dia molta més dificultat per finançar-se que no fa deu anys degut a la pujada dels interessos i al descens de les inversions de capital de risc. Podem esperar, per tant, que no sorgeixin més empreses d’aquest tipus, però que les existents continuïn aplicant estratègies de vulneració de drets per poder tenir resultats positius algun dia.

Òbviament, és complicat generalitzar en el camp de les start-ups. No totes han tingut la mateixa estratègia de vulneració de drets laborals per reduir costos, i, per tant, no queden representades pels models d’Uber i Glovo. El que si podíem preveure és que moltes eren una bombolla, i que entitats financeres com SVB que tenien la seva cartera de dipòsits centralitzada en aquestes empreses, farien fallida quan el finançament barat i de risc deixés de fluir cap a les empreses emergents. Per aquest motiu, juntament amb alguns altres més, la fallida del banc de Silicon Valley era la crònica una bombolla anunciada.
 
Article elaborat en col·laboració amb totes les dones de l’Espai Zero Vuit.