No hi ha espai polític sense organització política. La davallada electoral de l’esquerra nacional (de 50 diputats a 30 a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya) confirma que el reflux del denominat Procés ha estat especialment lesiu per a l’esquerra independentista. Afrontar aquesta situació reclama centrar-se en l’organització política del bloc nacional i d’esquerres, no liquar-la en plantejaments que, pretenent arreplegar-ho tot per mirar d’agradar a tothom, al final només produeixen més desorientació entre l’electorat i menys capacitat de generar una alternativa netament diferenciada respecte del PSC i de Junts. Per tant, urgeix tornar a delimitar el camp de joc de l’esquerra nacional, per tal de:  

-Reconstruir un espai d’esquerra plural centrat a proporcionar prosperitat a les majories socials que depenen del treball per tirar endavant. 

-Ser una alternativa de govern i alhora enfortir l’organització política arreu dels Països Catalans.

-Promoure un diàleg fluid amb el conjunt de la societat civil catalana i altres forces polítiques afins en el marc de l’esquerra nacional. 

-Reorientar el moviment independentista en una nova estratègia d’alliberament nacional i contra la reacció, que superi el marc estatutari i constitucional. 

-Construir permanentment la nació, afermant la seva capacitat d’integració social democràtica, i mantenir la confrontació enfront de l’Estat fins a la resolució del conflicte polític per la via de l’exercici de l’autodeterminació. 

Segons aquest marc, l’esquerra ha de ser pràctica i resolutiva, més orientada a resultats que a discursos moralitzants. Hi ha qüestions troncals per a la cohesió social i la convivència on convé que els poders públics aportin solucions: llar assequible; treball i sous dignes; una solvent política fiscal progressiva; serveis públics universals plenament accessibles: mobilitat, salut, educació i seguretat; relacions d’igualtat en la diferència entre dones i homes. Qüestions troncals a què actualment n’hem d’afegir de noves, particularment les relatives al canvi climàtic i al fenomen de les identitats, siguin personals o culturals.  

I és un plantejament nacional català. Els Països Catalans són una nació sense un Estat que protegeixi la seva identitat nacional. En aquest sentit, l’independentisme ha de tornar a ser catalanista. Convé reprendre la trajectòria política catalana adreçada a pensar i explicar la necessitat de la nació en el període cap a l’alliberament nacional: en termes culturals i lingüístics, com a sistema polític nacional, com a terra de desenvolupament i prosperitat per a tothom. La catalanitat ha de constituir la base fraterna i democràtica d’identitat nacional que inclogui la diversitat consubstancial de l’era global. 

Totes aquestes qüestions conformen un debat necessari en els amplis marges de l’esquerra nacional. Treballar en la línia d’enfortir aquest espai polític és una qüestió que interpel·la i preocupa molts militants i simpatitzants d’ERC, partit del qual jo formo part. Perquè parlem d’un puntal bàsic de la identitat del partit, que per diferents motius confronta amb el PSC i amb Junts, i perquè en l’horitzó més immediat hi ha reptes tan importants com el de les eleccions municipals de maig de 2027. Per al conjunt de l’esquerra nacional, aquesta data en l’agenda política serà un punt d’inflexió. Cap endavant o cap enrere. Dependrà en part de la nostra capacitat de reconstruir l’espai. 

Efectivament, les eleccions municipals de 2027 són de summa importància per mantenir dempeus una alternativa política des del republicanisme popular, d’esquerres i nacional. Parem compte que a la ciutadania li interessa tant una bona gestió pública com un projecte polític entenedor i que engresqui. En aquest sentit, el camí a seguir per encarrilar les confeccions de llistes municipals mai no haurien de ser candidatures indefinides, de perfil apolític i amb un discurs que no va massa més enllà de prescriure entusiasme. Contràriament, ha de prevaldre la capacitat de cada territori per sumar gent en projectes polítics locals, ben arrelats en les demandes i les expectatives socials a cada context municipal, i clarament vinculats al terreny de joc de l’esquerra nacional i a la diversitat d’organitzacions i referents personals que la componen. Amb tot, des d’ara mateix la funció d’ERC hauria de ser facilitar les sinergies i l’agrupament de tot aquest conjunt per reimpulsar l’esquerra nacional als pobles i ciutats d’aquest país.