El pacte PSOE-Podem, amb suport necessari d'ERC, no agrada gaire a segons qui a les Espanyes. I les energies dedicades a fer-lo descarrilar es multipliquen a cada hora que passa. En forma d'exabruptes verbals, però també amb iniciatives més perilloses.

La dreta espanyola tota, la teòricament més homologable amb Europa i la obertament filofeixista, s'ha posat d'acord a retorçar el dret per fer que un òrgan bàsicament administratiu com és la Junta Electoral inhabiliti el president Quim Torra abans que la sentència contra ell sigui ferma. Tot plegat, amb l'objectiu maquiavèl·lic d'encarir el sí d'ERC a la investidura, ja gairebé decidit però encara no confirmat. En paral·lel, es multipliquen les pressions mediàtiques sobre el PSOE i Pedro Sánchez. Incloent-hi l'amenaça -que seria estrambòtica en un Estat normal, però no tant en un que ha condemnat els Jordis per pujar damunt un cotxe- de dur el líder socialista als tribunals per alta traïció.

El pacte no agrada per diversos motius. Perquè dona entrada a les moquetes del poder estatal a un partit afectat pel cordó sanitari com Podem -tot el que estigui mínimament a l'esquerra del PSOE és tabú per al Règim del 78-. Perquè contempla altres tabús com fer enrere per primer cop -ni que sigui parcialment- una reforma laboral restrictiva amb els drets dels treballadors. Però, sobretot, perquè situa a la Moncloa la única força espanyola que es creu -ni que sigui una mica- això del dret a decidir.

Per això mateix és tan important per als interessos del sobiranisme. Hi ha un altre motiu potser més decisiu, sobretot en una època d'importància creixent de les guerres culturals: situa el PSOE a l'altra banda de la línia divisòria i l'obliga, per tant, a defensar -ni que sigui en part- un model territorial diferent al que propugnen les forces recentralitzadores de la dreta i la ultradreta. No és poca cosa, tenint en compte la manca d'aliats -ni que sigui circumstancials- del sobiranisme. Encara més si es recorda la pulsió històrica de bona part de la família socialista de caminar per la banda més uniformista de la ratlla.

No agrada gaire a segons qui a les Espanyes. Però tampoc a segons qui a Catalunya. La mateixa pressió que estan rebent els socialistes -i acusacions similars de traïció, de fet- l'estan patint també els republicans. I els independentistes que pressionen amb bona fe -dels que ho fan per raons partidistes, millor ni parlar-ne- farien bé de plantejar-se dues preguntes: A qui beneficiaria que descarrili aquest govern? I realment pot ser bo per a Catalunya el mateix que desitja Vox tan fortament?