Cuixart passarà a la història de Catalunya amb tanta rellevància com qualsevol gran president de la Generalitat. La diferència haurà estat que ell no és polític i s’ha mantingut al marge de fer política. En canvi ha resultat ser un activista cultural que va saber multiplicar per cinc els nombre dels afilats d’Òmnium, organisme eminentment cultural i patriòtic. El seu missatge sempre ha estat el mateix; UNITAT!

Sense ser polític, tenia i continua disposant de suficient autoritat moral per dir-los als polítics que tots havíem i hem d’anar a una. I això escau bé entre la gent del carrers, independentistes de diferents colors, ja no agrada tant que els ho diga als que manen o han manat del Govern, i els cau com una autèntica garrotada als governs de Madrid, a la corona, a la premsa, a les altes jerarquies judicials i a les elits financeres que res volen que canviï perquè ho tenen tot controlat. 

La frase de "Ho tornarem a fer", dirigida al tribunal que el va empresonar, serà recordada. Des de Madrid es va voler vendre des de la premsa amiga que havien controlat els catalans empresonant els seus líders culturals i polítics, reprimint, pegant i multant, i així tindrien el poble quiet. I això és el que manipulant informacions que contínuament ens expliquen en els seus articles, secundats per alguns sicaris d’aquí, també ho volen fer creure a la gent. Des dels instruments que dominen fan el possible per crear contradiccions i provocar baralles entre els polítics catalans. I ho han aconseguit;  però el que ells no poden acabar d’entendre és que el poble català cada cop veu més clarament que o som lliures o mai serem res. Les manipulacions constants emergides de notícies falses encenen més els sentiments en el sí de cada persona.

Ens controlen els diners, la política, la justícia, pretenen eliminar la nostra llengua mil·lenària, inverteixen menys de la meitat del que tenen pressupostat, el dèficit fiscal és el més alt d’Europa, ens tracten com si fóssim una colònia subordinada i no ens permeten dirigir els aeroports o altres institucions essencialment catalanes i ni parlar en català als Parlaments de Madrid i Brussel·les. Ens creuen dominats però la consciència dels catalans creix exponencialment; a pitjor tracte –arribant a la matusseria i el menyspreu- l’independentisme augmenta. La gent surt menys al carrer i no es repeteixen aquelles manifestacions més grans que mai s’havien vist a Europa, però la consciència creix. Quan els tribunals de forma parcial, responent a una sola família, en contra de la resta dels alumnes dictamina a l’escola un 25% de català, quan ells saben que a l’escola catalana malauradament ja s’imparteix més del 50% en castellà, encenen els ànims com els van encendre quan van destruir l’Estatut aprovat seguint estrictament les seves lleis.  O com quan van empresonar a Cuixart i la resta de líders.

Cuixart deixa la presidència d’Òmnium. No abandona, però, l’activisme cultural i el missatge de "Ho tornarem a fer" queda en peu. Torna expressar una frase dient, “ningú és imprescindible. Tothom és important”. Queda a les consciències de la majoria dels catalans; “tots som importants” i només el poble, amb la seua actitud valenta plantarà cara als governs que no volent la democràcia no permeten un referèndum per conèixer la voluntat dels catalans.

El Sr. Illa, amic i seguidor de les manifestacions de personatges com Millo, Valls i Arrimadas, pot dir que no hi haurà referèndum perquè ells son majoria. Però la realitat és que no l’accepten perquè la indignació dels catalans augmenta progressivament i cada cop en som més. La repressió, l’atonyinament, les presons, les multes, les inhabilitacions...fan mal. Però als catalans, les actituds repressives i antidemocràtiques, ens enforteixen i, al contrari del que ells creuen, ens fan créixer.

Cuixart planifica un bon president successor seu, si els associats l’elegim. Xavier Antich sabrà continuar els seus passos. Cuixart ha estat un heroi i esperem que Antich continue els seus passos.


Anton Monner – Membre de la Junta d’Òmnium de les Terres de l’Ebre -