La societat catalana ha afrontat els moments més durs de la segona onada de la pandèmia amb una barreja d’abatiment, impotència i preocupació no només pel nombre de defuncions i hospitalitzats, sinó també per la incertesa per la difícil situació econòmica generada pels confinaments i restriccions a la majoria d’activitats productives. Com és sabut, el sector cultural és un dels més afectats per la crisi sanitària actual. I just recentment, amb l’inici de la desescalada, ha pogut reprendre l’activitat amb força restriccions.

Per fer front a les demandes d’aquest àmbit tan precaritzat, però essencialíssim pel nostre país, el Parlament va declarar la cultura un bé essencial per al desenvolupament integral de la personalitat individual i col·lectiva. Mesura que s’ha d’entendre com a part d’un pla per, d’una banda, preservar la cultura davant de noves restriccions i, de l’altra, establir una sèrie d’accions que donin cobertura als drets culturals dels ciutadans i a les indústries i als sectors creatius.

La concreció d’aquesta voluntat per part de la Generalitat en pal·liar les conseqüències econòmiques de l’aturada imposada per pandèmia, ha estat l’aprovació d’un paquet extraordinari d’ajuts per valor de 17,2 milions d'euros. Aquesta dotació està adreçada principalment a donar suport als professionals artístics i tècnics del món de la cultura. També per a tots aquells autònoms, empreses i entitats sense ànim de lucre que han hagut de cancel·lar espectacles, activitats culturals, concerts o festivals.

Pressupostàriament no ha estat senzill aconseguir aquesta important suma que complementa altres ajuts econòmics i d’acompanyament que la Generalitat va posar en marxa des de l’inici del confinament, i s’ha de valorar la gran tasca de l’equip del departament d’Economia liderat per Pere Aragonès. Una bona concreció de la visió republicana que considera la Cultura com la quarta pota de l’estat del benestar.
L’assot de la Covid-19 ha posat en relleu que la sanitat catalana encara no s’ha recuperat de les brutals retallades d’Artur Mas, Boi Ruiz i aquell infaust "govern dels millors". També que en l’actual marc autonòmic Catalunya no disposa de tots els recursos necessaris per fer front a una situació d’extrema gravetat com l’actual.

Aquestes premisses han de servir per no caure en errors passats. La reconstrucció haurà de ser feta amb una gran perspectiva social i en clau decididament catalana. I naturalment també cal ser exigents amb les nostres institucions, perquè la gestió quotidiana de l’autogovern és el que ara mateix ens pot apropar o allunyar més de la independència. Tant o més fins i tot que la repressió de l’estat.

Tot i que les perspectives són millors que fa només unes setmanes, no hem d’abaixar la guàrdia. Cal ser curosos i pacients. I tenir confiança amb el nostre govern que, amb els encerts i també alguns errors -potser inevitables en una situació tan complicada- vetlla per nosaltres.

Finalment tenir clar d’altra banda, que la pròxima legislatura que s’iniciarà després de les eleccions del 14-F serà la de la reconstrucció nacional. Ni la d’unilateralitats ni octubrismes. I això no vol dir en cap cas que no es pugui avançar cap a la República Catalana dins l’actual escenari. Aplicar polítiques republicanes, ser útil a la ciutadania o enfortir les institucions pròpies també són maneres efectives de continuar el camí cap a la futura independència.

Una legislatura on caldrà cosir el país, governant bé i per a tothom. Sabent que serà imprescindible dialogar, negociar i sumar complicitats en un marc de lluites compartides. I aprofundir des de la centralitat independentista en la unitat d’acció estratègica. Aquestes i no altres són les claus que ens permetran encarar, amb realisme i garanties d’èxit, un horitzó de llibertat republicana.