La legislatura espanyola s'aboca definitivament a una guerra de desgast, que durarà fins a les eleccions, siguin el 2027 o quan Pedro Sánchez consideri oportú. La compareixença aquest dimecres del president espanyol ho ha escenificat de manera clara. Ja no es tracta de legislar -les majories són les que són i les grans lleis no tiraran endavant- sinó posar en contradicció els rivals, presentar iniciatives socials que quedaran bloquejades, i respondre a l'oposició "destructiva" del PP amb una fiscalització sense precedents de les autonomies que governen els populars, amb l'exemple més evident del País Valencià.
Sánchez tindrà dos anys de precampanya electoral amb l'altaveu de la Moncloa i el Congrés per anunciar tot el que podria fer si el PP fos una oposició "responsable" i Junts tornés a "l'esperit de l'acord", i podrà governar a cop de decret en aquelles iniciatives més urgents o que puguin donar vots. La conclusió a què sembla haver arribat el president espanyol és que si el PP utilitza els governs autonòmics de contrapoder -Madrid n'és l'exemple més clar- i la dreta judicial i mediàtica per fer caure el govern de coalició, ell aprofitarà la palanca per despullar totes les mancances de gestió del partit de Feijóo allà on governa, a l'espera de capgirar les enquestes que donen una victòria clara de la dreta.
El president espanyol té arguments per qüestionar els governs dels conservadors. Al País Valencià, cada dia que passa sense eleccions erosiona més al PP i dona gruix al relat de Sánchez dels pactes amb la ultradreta i l'agenda negacionista. Però també pot utilitzar l'escàndol pels cribratges de càncer de mama a Andalusia, que posa al punt de mira el govern de Moreno Bonilla amb les eleccions autonòmiques a la cantonada. O els incendis de l'estiu a Castella i Lleó. I Madrid, la joia de la corona del PP, que Sánchez ja ha titllat de "casino" per les privatitzacions i les rebaixes fiscals als rics. Rivalitzar amb Ayuso també evidencia la fragilitat de Feijóo.
Sense pressupostos ni majoria que pugui articular-se al Congrés, queda poc més que relat -que no és poca cosa- i governar per decret. I mentrestant, furgar en totes les contradiccions dels grups parlamentaris (què votarà Junts en lleis que tinguin impacte positiu sobre Catalunya?) i mirar de passar el relleu a Salvador Illa en forma d'un acord de finançament que li permeti desencallar els pressupostos a Catalunya. Un acord que, d'altra banda, no està gens clar que pugui tirar endavant, perquè necessitaria, com a mínim, els vots dels juntaires i de la majoria de la investidura.
Sánchez no es mourà, Feijóo ja fa anuncis en habitatge, però no té majoria per governar i necessitarà Vox, i Junts diu que la legislatura està bloquejada, però pretén que Sánchez compleixi els acords assumits i no s'atreveix amb la moció de censura. Qui serà el primer a cedir? La política espanyola, crispada des de fa temps, s'ha convertit ja en una guerra de desgast fins a les eleccions.