He llegit com el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) ha dictat una sentència on desestima les demandes de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Oriol Junqueras contra el Regne d’Espanya per les decisions del jutge d’extrema dreta Pablo Llarena de tancar a presó preventiva polítics i dirigents associatius vulnerant els seus drets i sobretot la voluntat popular expressada pels seus electors.

Per una qüestió d’espai analitzem només el cas de Jordi Sànchez. Una de les “raons” per decretar presó provisional del TEDH és que en les manifestacions del 20 i el 21 de setembre, es “van originar diversos incidents i van causar uns danys materials importants”. El dia 20-S en realitat va passar el següent: morts, 0; ferits. 0, atracaments: 0, contenidors incendiats, 0. Tota la violència deslligada són tres cotxes de la Guàrdia Civil abonyegats (deixo de banda que feien allí replets d'armes i aparcats sense cap mena de vigilància en un lloc on hi havia convocada una manifestació de protesta).

Vegem què passa amb els tres cotxes de la Guàrdia Civil malmesos. Els tres cotxes –el fiscal Fidel Cadena en el judici va dir que n'eren set– van sofrir desperfectes per valor de 33.000, 34.000 i 67.000 euros (aquest últim sembla que era blindat), segons la valoració oficial. En total, 134.000 euros. En les acusacions no consta un peritatge. I el cost d'un mal material només pot acceptar-se en un procés judicial amb un peritatge. Enlloc hem vist tampoc factura de les reparacions. Els vehicles són Nissan Patrol GR model Y61, en la versió de l'última remodelació, que data de 2004. Aquest model o versió va deixar de fabricar-se en 2009. Per tant, els tres vehicles tenien, el setembre de 2017, entre vuit i tretze anys.

Qualsevol vehicle d'aquest tipus, d'aquesta antiguitat, té un cost residual (en el mercat, com a màxim i en molt bon estat, en la versió més potent) de 13.000 euros. El 2015 es van subhastar tretze vehicles d'aquest mateix model, blindats, per un preu de sortida de 630 euros. Els preus que donen són molt possiblement pel valor del vehicle nou. En qualsevol cas, mai es pot valorar un vehicle pel preu de quan es va comprar, sinó pel preu real que tindrien ara. El cost d'aquests tres cotxes abonyegats no pot ser superior als 10.000 euros. Però hi ha més coses, es van enfilar damunt d'aquests cotxes gairebé tots els periodistes de Catalunya. Hi ha un munt de vídeos i fotografies de l'esdeveniment i els periodistes són fàcilment localitzables.

A Pablo Llarena i a Manuel Marchena els va emprenyar que Jordi Cuixart digués “no passaran”. És clar. I no van recordar que van dir també que anessin a casa els manifestants. Per tant, dedueixo que el TEDH ha agafat la versió oficial sense preguntar-se si la versió del jutge ultra era certa. En fi, si tots els arguments del TEDH són d’aquest estil, anem arreglats.

De cop, se m’encén una bombeta. De què em sona tot això? I busco i busco en els esborranys del que acabarà essent el llibre Carta a un republicano español, publicat el 2021. En la versió final no hi és, perquè vaig haver de reduir-lo, ja que inicialment tenia quasi 1.000 pàgines. Poso TEDH i buscar dins dels documents a la carpeta del llibre i, per fi, en un tros desestimat m’apareix el que tenia al cap.

Fem un parèntesi. Hi ha un moment durant la revolta catalana que els catalans fem un màster sobre els components del Tribunal Constitucional. Ens assabentem que el seu president, Francisco Pérez de los Cobos, tenia el pare que era militant de Fuerza Nueva que fins i tot es va presentar a les eleccions el 1977 per aquest partit que prometia “fidelidad a los ideales del 18 de julio, día del Alzamiento nacional" i el "recuerdo de Francisco Franco”. Una desena de testimoniatges d'El Temps a Iecla (Múrcia) confirmen que, el fill, Francisco Pérez dels Cobos, era d'ultradreta, les seves posicions eren pròximes també a Fuerza Nueva de Blas Piñar. Un company de classe a l’Institut diu que "es manifestava d'extrema dreta”.

Un altre company recorda un treball en classe llegit en veu alta que va acabar amb una frase ampul·losa. La professora li va preguntar de qui era la frase al que va respondre que d'un discurs de Blas Piñar. Aquesta professora va lliurar un exemplar de la Constitució que s'acabava d'aprovar a cada alumne. Pérez va trencar i va llençar a terra el seu exemplar. Un altre testimoniatge explica que tant ell com el seu germà Diego van participar en la campanya a favor del no. Com argumenta l'exlíder del Partit Comunista a Iecla Pepe Santa: “Una persona que en la seva joventut va esquinçar un exemplar de la Constitució és, avui, president del TC. Els qui menys van creure en la democràcia són, teòricament, els seus màxims garants. Quines coses que hem de veure!”

En accedir al TC, Francisco Pérez dels Cobos havia ocultat que era militant del PP. Temps enrere havia realitzat una proposta de reforma laboral per al PP. Quan arriba al TC, té la barra d'elaborar la sentència. No va ser recusat. Sent membre del TC des de gener de 2011 i, al seu torn, militant en el PP fins al seu nomenament com a president del TC el juny de 2013, Pérez dels Cobos roman més de dos anys de manera il·legal en el TC. Segons la legislació que regula l'alt tribunal i la judicatura, és incompatible ser membre del TC i tenir un càrrec en un partit polític. Si als deu dies del nomenament no s'ha donat de baixa del partit, el nomenament no té efecte. Francisco Pérez dels Cobos va dir públicament, en un acte de responsabilitat i mesura, que "no hay en Cataluña ningún acto político que se precie sin una o diversas manifestaciones de onanismo”.

Una vegada se li acaba el mandat el ja expresident del Tribunal Constitucional Pérez dels Cobos va voler ser magistrat del TEDH. Va cometre un error: va mentir. Hi estava tan acostumat... Va dir que sabia francès, italià i anglès, òbviament imprescindible per a aquesta funció: "Mi nivel de inglés cumple con los estándares requeridos". Li van preguntar en anglès i va haver de respondre patèticament: “¿Pueden preguntarme en español". Va rebre per aquesta raó, per mentir, zero vots de la Comissió de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa. No imagineu pas que hi van posar a una persona millor.

Qui va guanyar la plaça al TEDH? Va ser la jutgessa Maria Elósegui. També va falsejar el seu currículum. Afirmava que havia participat en la redacció de la llei d'Igualtat. Les autores reals de la llei van dir: "No coneixem a Elósegui i no va tenir cap paper en la redacció d'aquella norma”. En la seva trajectòria, Elósegui va afirmar coses com que "l'homosexualidad produeix patologies”, va lamentar que el col·lectiu trans influís en la legislació de Zapatero, i va advocar per "teràpies psicològico-psiquiàtriques" enfront de cirurgies subvencionades.

En 2002 escriu: "Para muchos, el sexo biológico y el género, es decir los roles sociales, no están relacionados, de manera que podríamos construir nuestra identidad sexual al margen o de espaldas a nuestro sexo biológico (...) Quienes construyan y realicen su comportamiento sexual de acuerdo a su sexo biológico desarrollarán una conducta equilibrada y sana, y quienes se empeñen en ir contra su biología desarrollarán distintas patologías. Eso está claro”. Lamenta que moviments "antagónicos como el liberalismo anglosajón o el marxismo acaban uniéndose para defender unos mismos objetivos”. Elósegui diu: "No se explica que el preservativo no es eficaz frente a otras enfermedades de transmisión sexual más frecuentes que el SIDA, como gonorrea, sífilis, herpes, infecciones pelvianas, etc. Tampoco el preservativo protege de los abusos sexuales en sí; más bien, puede fomentarlos en el violador, que pone medios para evitar un embarazo en la víctima”. De veritat que en tot el Regne d'Espanya no hi ha una jurista millor per a defensar els drets humans a Europa?

No sé com són els altres membres del TEDH; ara bé, si la persona que els ha explicat què va passar a Catalunya l’any 2017 és ella i els altres s’ho han cregut, els europeus anem arreglats si aquest tribunal ha de defensar els drets humans.