La CUP i diverses organitzacions de l'esquerra independentista han presentat aquest dijous la campanya de cara a l'1-O: "Escombrem-los!". Un lema directe, explícit i controvertit, ja que situa Artur Mas com un dels elements a “escombrar” del nou país, junt amb Rajoy, Aznar o Felip VI. Una part del sobiranisme s'ha sentit assenyalada, i ja hi ha hagut la resposta del PDECat, que l'ha qualificat de "miserable". Sembla un nou terrabastall en la línia de flotació del procés, però no és altra cosa que una demostració d'allò que és Catalunya.
 
La via que condueix a la independència comprèn matisos, fílies i moltes fòbies. El poble català és així, dividit i rebel en moments clau de la història. I així l'hem d'entendre: capaç d'assenyalar en un cartell la figura clau per a la realització del 9-N, o bé incapaç de ser un poble disciplinat sota un comandament central. L'objectiu, però, és i ha de ser clar: que tothom trobi un espai on es pugui moure amb convenciment i comoditat, i buscar adhesions dels espais afins a favor del "sí".

La CUP cobreix un flanc indispensable i trenca un discurs interessat en equiparar la independència a la dreta i a la corrupció i, en concret, a l'antiga CDC, el qual pot ser capaç de seduir alguns sectors dubitatius dels "comuns". I el PDECat mou fitxa amb idees que també poden sonar controvertides –exèrcit propi, adhesió a l'OTAN– per tal de convèncer uns electors que podrien espantar-se per qui ven el discurs que el procés està segrestat pels antisistema.
 
Si es creu en la votació i en el "sí", cal que tothom trobi la seva raó per votar independència amb la consciència tranquil·la i d'acord amb la seva concepció del món. Calen idees confrontades i cal sumar també la presència dels sobiranistes que no creuen en Mas, per molt que costi d'entendre des d'un ampli sector de votants. I també que, quan ha calgut, la CUP hi ha estat. Només cal recordar el suport que va oferir a Artur Mas i a la resta d'encausats pel 9-N, malgrat les evidents diferències ideològiques.
 
De cara a l'1-O seran necessaris tots aquells votants que tinguin idees pròpies sobre com ha de ser el seu país, encara que això sigui un focus –apassionant– d'agitació política. Si som realistes, un cop es proclami la independència, tota entesa entre el PDECat i la CUP serà poc més que una quimera i és en aquest dia de demà on els segons posen el focus del seu comentat cartell. Allò sorprenent –i pel que pocs apostaven un euro, sobretot quan es van tombar els pressupostos del 2016– és que la unitat hagi aguantat fins a aquestes alçades.