Com que la guerra del 36 no frega ni de lluny ni de prop la memòria de la família, no tinc la sensibilitat necessària per jutjar fins a quin punt l'exposició de les estàtues al peu del Born ofèn les víctimes. Només apunto que la polèmica em sembla positiva, perquè demostra, precisament, que les ferides estan mal tancades. Determinades exposicions estan pensades per no deixar lloc a la indiferència i, això, en aquesta Espanya acomodatícia, que no sap ben bé què fer amb la memòria, és bo.

Ara bé, tampoc no podem ser tan ingenus com per no entendre que l'actual Ajuntament està intentant minimitzar el significat del Born com a lloc de memòria del 1714 i el que comporta com a punt zero de la reivindicació nacional catalana. Li volen canviar el signe, canviant-li el nom i el contingut. Sembla ser que el primer que van fer va ser preguntar a l'arquitecte de l'obra per la possibilitat de cobrir les runes de manera digna. No m'invento res: Ramon Vinyes, per defensar la seva exposició, va dir que el tema de fons era una "brutal batalla per l'hegemonia cultural". De quines dues cultures? No cal ser massa agut per entendre-ho.

Mireu, fa uns dies vaig publicar un article en què explicava el procés de convertir la classe obrera en agent principal de la política, mitificant lluites passades i excloent-hi qualsevol participació de la classe mitjana il·lustrada: de la classe que va encarnar les transformacions de la democràcia. Una cosa és la pancarta i una altra cosa la planificació i el pressupost. Doncs bé, la persona a la qual jo al·ludia, Marc Andreu –un periodista historiador de l'òrbita colavista—em va contestar que ell defensa l'èpica d'aquests sectors que no pengen estelades (estic simplificant) i que es tracta d'una "batalla per l'hegemonia cultural". Si són les mateixes paraules, vol dir que hi ha una planificació: que es tracta de desplaçar el sobiranisme del centre de l'acció política, per posar-hi el colavisme, el podemisme. La revolució popular per comptes de la "revolució dels somriures" (això també textual). Per això cal destenyir el Born i restar combustible simbòlic al sobiranisme. I això explica molt bé per què el pregoner mercedari d'enguany és Javier Pérez Andújar.

Qui lidera quin projecte: exactament això està en joc. I després hi ha qui somia amb una confluència entre colavistes i sobiranistes....!