David Fernàndez és i serà el gran atractiu del Parlament. Les CUP han complert les expectatives més optimistes i han entrat amb ganes de revolucionar l'statu quo. La seva estètica com qui va a fer una canya, el seu to punxant però alhora intel·lectual i un currículum impol·lut el posicionen com un element pertorbador que s'haurà de tenir en compte durant la propera legislatura.

Errors previsibles: quedar engolit pel parlamentarisme més rutinari i absurd sense possibilitat de tenir un grup propi on la seva veu quedi més clara, ser tant antisistema que no sapiguin com moure's dins de l'actual sistema, no trobar aliats en l'arc parlamentari que puguin donar més joc a les seves reivindicacions, no ser prou contundents exigint la transparència i la sensatesa que promulguen en la nova política que ha d'arribar.

Encerts possibles: erigir-se com l'heroi social, esdevenir el cotó fluix dels passos que ens queden per aconseguir la llibertat, tenir l'enginy d'aparèixer prou als mitjans subvencionats o controlats pels poders fàctics, ser la persona i el partit que diuen les coses que els altres no s'atreveixen a dir, que assenyalen amb el dit els culpables de les crisis que vivim i que fan despertar a la societat de l'actual “tansenfotisme” que, en bona part, encara regna.

Les CUP i en David Fernàndez tenen l'oportunitat històrica de capgirar la mentalitat dels ciutadans, dels polítics i dels mitjans d'aquest país. Si compleixen amb les expectatives, no els serà complicat augmentar representació en el futur i convertir-se en la mosca collonera que fa trontollar un sistema amb massa defectes per polir.