Quantes vegades hem sentit a dir, des dels poders de Madrid, que el nacionalisme es cura viatjant? Quantes vegades se’ns ha sermonat que si els independentistes haguessin voltat més pel món no perdrien el temps amb reivindicacions passades de moda? Doncs a fe que, a tenor del que està passant les darreres setmanes, aquests poders tan poderosos fan ben poc per ajudar els seus pobres súbdits a treure’s la bena dels ulls.

En aquest sentit, si heu de fer un viatge, desitjo que no tingueu la desgràcia d’haver-vos de renovar el passaport o el document d’identitat. A Barcelona i rodalies, per exemple, no espereu poder aconseguir torn abans de tres mesos. I això? Doncs perquè totes les casernes de la policia espanyola dedicades a aquesta noble labor estan, diuen, col·lapsades.

Si a això hi sumem les cues quilomètriques que des de fa dies han de fer els soferts usuaris de l’aeroport del Prat per tal de superar el control de passaports –a causa, diuen també, de la manca de recursos humans de la policia espanyola- no em negaran que viatjar pot deixar de ser un plaer per convertir-se en la més gran de les tortures.

I mentrestant, el delegat del govern espanyol a Catalunya –el virrei Enric Millo, aquell que un dia va ser un home de Duran i Lleida, l’endemà aspirant a engrossir les files de l’independentisme de la mà d’una ERC que no el va acceptar i, finalment, punta de llança de l’espanyolisme més ranci a las provincias rebeldes- justifica el caos donant la culpa... als passatgers.

És clar que sí, tota la culpa és dels passatgers, com tota la culpa del desastre de rodalies és de les persones que cada matí cometen el delicte de voler anar a treballar. No pas dels que, com Millo, el ministeri de l’Interior espanyol o Aena, no només estaven advertits des de feia mesos de la nova normativa europea, sinó que també sabien amb antelació la data de la seva posada en marxa.

És clar que sí, tota la culpa és dels passatgers. No pas dels que han estat incapaços de reaccionar davant de l’evident mala gestió, dels que es mostren dia sí dia també tan poc operatius per afrontar aquests reptes que és inevitable que creixi la sospita que rere aquesta crisi s’hi amaguen interessos molt més perversos que la simple (i provada) ineficàcia.

És clar que sí, tota la culpa és dels passatgers. No pas dels que amb una evident manca d’humilitat escampen les culpes d’un problema que només és responsabilitat seva. Dels que no es presenten a les reunions operatives convocades per fer front al caos que ells mateixos han creat. Dels que s’omplen la boca parlant dels problemes reals de la gent i són absolutament incompetents alhora de resoldre’ls. Dels que amenacen a diari amb intervenir el govern de la Generalitat per aturar el referèndum del setembre. S’ho imaginen? La sanitat i l’educació gestionades com ara gestionen les rodalies o l’aeroport del Prat. Quin panorama!